Divorci i mascotes

Un gos, un gat o qualsevol altre tipus de mascota s’estan convertint en protagonistes d’enverinats debats judicials entre marit i muller quan s’han de repartir aquesta mena de béns com a conseqüència d’un divorci. Els jutges estan donant curioses solucions al tema. Els acords mutus sobre animals domèstics són aprovats sense problemes per la judicatura, sempre que això no suposi una situació de maltractament animal. Quan no hi ha pau entre la parella sobre qui es queda l’estimat gat o el fidelíssim gos, els jutges s’han pronunciat de diversa manera.

L’opinió dels jutges

Si existeix una titularitat clara sobre qui era l’amo de l’animal, anteriorment o durant el matrimoni, els jutges adjudiquen la mascota a qui apareix com a propietari titular a la cartilla veterinària corresponent.

L’altre cònjuge, si s’arriba a demostrar que, malgrat aquesta titularitat, era ell qui sempre el tenia en la seua companyia, el cuidava i en el futur l’animal no disposarà d’un hàbitat similar o menys confortable, acostumen a decidir prescindint de la dada de la titularitat i l’adjudiquen a qui habitualment el cuidava.

Les dos regles anteriors queden trencades quan es pot demostrar que era un fill menor qui cuidava i gaudia de la mascota; en aquests casos, els jutges s’inclinen per adjudicar l’animal al cònjuge a qui s’ha donat la custòdia del menor.

Es resolen també altres qüestions de tipus mixt, com ara si l’integrant de la parella a qui no es va adjudicar l’animal ha de gaudir d’aquest algun dia o algunes hores setmanals i també si aquest membre de la parella assumeix el cinquanta per cent de les despeses de manteniment i atenció veterinària de l’animal.

Raons d’aquesta problemàtica

Dos són les raons que s’apunten com a resultat de l’increment d’aquesta problemàtica: en primer lloc, l’abundància de matrimonis sense fills en els quals les mascotes reben un tracte filial i, en segon lloc, el fet que, estadísticament, el 49,3 per cent de les llars conviu amb animals domèstics. Quan l’animal es va comprar o es va adoptar conjuntament per la parella que cedeix voluntàriament la titularitat i la propietat d’aquest, acostuma a demanar una compensació econòmica per aquesta raó.

Consell legal

La part positiva del que s’ha dit té una contrapart negativa que s’ha d’evitar: venjar-se en la mascota de les diferències o batalles sorgides en el divorci. Recordeu que el maltractament animal és un delicte i el seu procedir podria ser castigat amb una sanció penal.