Francesco Tonucci

Hi ha un missatge que he escoltat diverses vegades als actes de les orles de graduació al Rector de la Universitat de Lleida. Ell explica als alumnes que tan bon punt retornin a les seves llars amb el títol, es convertiran en els millors ambaixadors de la institució acadèmica. Els encoratja a lluir amb orgull el lloc on han cursat els seus estudis, i que facin en la seva vida professional tot el possible per retornar a la societat els esforços que ha fet per tenir una Universitat com la que tenim. L’esperit de pertinença acadèmica és quelcom que enriqueix i estimula la millora contínua del projecte. La setmana passada va haver-hi l’acte d’investidura com a doctor Honoris Causa d’en Francesco Tonucci. Vaig poder felicitar-lo tot emfatitzant l’alegria que es manifestava en l’expressió del professorat allà pressent. Cal agrair a tots els implicats que hagin encertat destacant un professor com aquest a la ciutat de Lleida, començant pel professorat que dóna vida a un col·legi sota el seu nom i la seva metodologia. Les darreres paraules del Rector van ser colpidores: els carrers són perillosos quan no hi ha nens jugant-hi. Aquesta setmana la premsa publicava que hi ha nens que passen menys temps a l’aire lliure que els presos de màxima seguretat. Les noves tendències parlen de transformar les aules, de necessitats que cal treballar als col·legis, d’apoderar, reconèixer i dignificar el nostre professorat, i de fer tots aquells canvis necessaris per aconseguir la millor societat del futur. Fer-ho és possible. Es va parlar de fórmules per millorar l’equitat i disminuir l’exclusió social, d’estimular la creativitat i de treballar pel respecte. És el moment d’un gran pacte per l’educació, on els plans d’estudis integrin necessitats que el professorat i la societat tenen ben definides. Per això cal ser valent i fer un gran acord que duri més d’una legislatura. I quan ho aconseguim i tinguem un model educatiu d’èxit a tot arreu, mirarem enrere amb l’orgull d’haver viscut en aquella època de canvi, fent una aposta decidida per assemblar-nos als països que entenen que la clau per treure un país de la crisi és la formació, i mai l’especulació, la demagògia ni la creació d’expectatives inassolibles. Felicitats, Doctor Tonucci.