Escalfar cadira

La nostra societat està obligada a escalfar cadires. El diccionari ho defineix com passar el temps, l’estona, seient, sense fer res; però no crec que ben bé sigui aquest el problema. No és estrictament el temps que hom està assegut fent feina, sinó a què es dedica, és a dir, a l’organització i priorització del temps. S’ha descrit que en l’època del boom immobiliari encara vam ser més improductius, és a dir, molta gent treballant però pocs resultats en proporció. Dit d’una altra forma, hi ha moltes coses que no funcionen bé i que no s’arreglaran solament destinant més diners si se segueixen fent de la mateixa manera. Els països europeus més productius destinen menys temps a la feina i obtenen millors resultats, i a més a més disposen de moltes més hores per anar amb la família a fer salut i cultura. I és que algun dia haurem de dir prou a ser el país que passa més temps al treball i a la vegada ser dels menys productius d’Europa. Alguna cosa fem malament. Cal millorar els contractes i la flexibilitat en el treball, hem d’arribar a un pacte per encaixar que a una hora raonable la gent pugui tenir oci, dedicació a la família o fer allò que millor considerin, mantenint l’equitat i l’accessibilitat als serveis. Sindicats i patronals han de formar part d’aquest pacte, igual que els consumidors, sense cap imposició per cap banda; cal aconseguir-ho. És bo que ja sigui a l’ordre del dia de la societat el debat on valorar més el temps personal, per formar-nos, per a l’oci o per a allò que cadascú vulgui. Potser algú haurà de qüestionar-se els motius de tenir una població estressada, que dorm poc, els horaris dels programes amb més audiència de la televisió nocturna, i pensar per què els hàbits lectors són menors aquí que en altres països. És difícil saber si és primer l’ou o la gallina, i per això cal ser més exigents en polítiques efectives d’igualtat i conciliació familiar. Cal una jornada laboral més compacta i flexible per conciliar millor la feina amb la família. Són polítiques fàcils i barates de realitzar, i en determinats sectors podrien ser el motor del gran canvi que la nostra societat necessita. Queixar-se sempre del mateix i no fer res és també improductiu, i en això ja som una societat experta.