Balanç en perspectiva

La perspectiva consisteix a analitzar les conseqüències dels fets passat un cert període de temps i, també, a valorar el que hauria pogut ocórrer si els fets haguessin estat diferents. Ningú no sap el que hauria succeït si ens haguessin intervingut l’any 2011 i, per això, ningú no sap el que és la intervenció perquè, a instàncies de la UE, Zapatero va haver d’anticipar les eleccions i les va guanyar el Partit Popular de Rajoy. Però a Grècia sí que ho saben. Com els espanyols sabem que es podia recuperar l’economia, créixer i crear més ocupació que ningú a Europa, i sostenir les polítiques socials, perquè hi havia una altra manera de governar. La de Mariano Rajoy.

Tampoc no sabem què hauria ocorregut si dos vegades –dos, sí– no hagués guanyat les eleccions Rajoy. Primer, va guanyar al desembre i, després, al juny amb una majoria encara més àmplia.

El que sí que sabem és que Pedro

Sánchez

tenia ja firmat un pacte de tots contra Rajoy, amb els de Podem i els separatistes, amb els que volen trencar-ho tot. Per això els abstencionistes del PSOE, els moderats, ho van impedir i van permetre a la fi desbloquejar la situació i que governés com sempre el partit que havia guanyat les Eleccions Generals.

No sabem què passaria si, davant dels que a Catalunya han donat gasolina als que volen cremar-ho tot, no hi hagués un Partit i un Govern que defensen la Llei, l’Estat de Dret, la Constitució i la democràcia i que no governarà alhora Catalunya i Espanya amb els que volen trencar-la com ho va fer el PSOE de ZP amb els dos tripartits d’infaust record.

Davant dels separatistes, que presenten com a imparable i aclaparadorament avalat el secessionisme a Catalunya, s’ha de recordar en perspectiva que, a les Eleccions Generals del 2011, dels 47 diputats que es van elegir a Catalunya, només tres defensaven la ruptura amb Espanya. En totes les Eleccions Generals des del 78, eren encara menys. No sabem, encara que és fàcil imaginar-ho, les raons per les quals els 16 de CiU a mitja legislatura, es van convertir sobtadament al separatisme tergiversant un vot en origen moderat en un altre posat al servei d’una ruptura que, l’hora és ja de dir-ho, Convergència utilitza com a tapadora.

I estem veient que, sense prou vots, ni lleis, però amb tots els mitjans públics i privats a l’abast (institucions, TV3, subvencions...), amb demagògia simplista, propaganda incessant, manipulació obscena i tota classe de falsedats i mentides, s’obstinen a canviar la realitat i, al final, la seua tan invocada voluntat de diàleg no era més que una altra mentida, perquè el que els importa és celebrar un referèndum il·legal per eludir l’actuació d’una Justícia que vetlla pel compliment de les lleis, que ens obliguen a tots en un Estat de Dret lliure i democràtic.

No sabem el que passaria si a Espanya governés el PSOE amb Podem i els separatistes o al País Basc el PNB ho fes al costat de Batasuna, però el que sí que sabem és que a Catalunya manen els antisistema de la CUP, que han instal·lat la Generalitat en el desacatament i en la desobediència. Una Generalitat que, al no respectar lleis i sentències que obliguen a tots, no té cap autoritat moral ni cap legitimitat per fer que es compleixin les seues. Com encertadament assenyala Miquel Roca Junyent, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, és un govern “que s’allunya de l’ordre, que és una condició bàsica del progrés i de la democràcia”.

Al desembre de fa un any, no sabíem que perdria a Lleida l’escó el Partit Popular i tampoc no sabíem que tindríem una segona oportunitat per recuperar-lo al juny amb el suport de tants lleidatans.

Avui serien molts més, perquè és l’escó de Lleida al Congrés que defensa la Constitució, l’estabilitat i la recuperació econòmica. Des d’aquest gran partit que en aquests moments és l’únic que diu el mateix a tot Espanya, que està unit i és capaç de governar –mentre ens deixin– i que té un líder incontestable, Mariano Rajoy.

Per acabar, aprofito l’oportunitat, amigues i amics lectors, per desitjar-los des d’aquestes pàgines un Feliç Nadal i el millor per a l’Any Nou.