Lideratge humanista el 2017

U

na investigació recent reporta que només el 38% dels empleats qualifiquen els seus líders d’efectius. Es tracta d’una important informació, ja que el compromís dels empleats que creuen eficients els seus líders és fins a cinc vegades major que el compromís dels que els perceben com a ineficients.

Així, la percepció cap al líder és fonamental per aconseguir l’engagement de les persones cap a les organitzacions.

En aquest sentit, el lideratge humanista parteix d’un principi clar: l’empresa la constitueixen, fonamentalment, persones.

Així el lideratge l’exerceixen persones, de “carn i ossos”. La creença que els líders són persones fora del normal és errònia. Al contrari, els líders són persones, absolutament, normals. En tot cas, fan el seu treball d’una manera extraordinària. Qualsevol persona pel fet de ser-ho té la potencialitat de convertir-se en líder. Com assenyalen Kouzes i Posner la gent normal poden arribar a ser líders. Entenen que el lideratge és un conjunt de pràctiques observables i que es poden aprendre. Així ja que el lideratge és un procés susceptible d’aprenentatge, es posa a l’abast d’aquelles persones que sentin la vocació i tinguin la determinació d’arribar a ser líders, atès que amb la formació adequada és possible.

Conèixer-se

El camí del lideratge comença per conèixer-se bé. El líder coneix les seues debilitats i fortaleses. L’acció directiva s’enfoca a les seues fortaleses i cerca en altres persones el talent que ho complementi. En aquest sentit, la humilitat és condició indispensable de la manera de procedir. Els bons líders “saben que no ho saben tot” i, per tant, són conscients que necessitaran el coneixement dels altres. També, que estan disposats a “aprendre a aprendre”. El seu repte és el de dirigir el talent dels altres en la consecució dels objectius comuns.

Una altra particularitat del lideratge humanista és la seua capacitat d’ensenyar els altres. És pedagog, educa els altres. La metodologia que fa servir és doble. D’una banda, l’exemple. La importància dels fets, dels comportaments per sobre de les paraules. L’exemple, a curt i llarg, genera credibilitat i confiança. Per a això, la voluntat i la perseverança resulten decisives. I d’altra banda, transmet seguretat en el que fa.

Se sap prescindible. “No s’aferra a la cadira.” Prepara a fons aquella persona o persones que puguin rellevar-lo. El seu sentit de la responsabilitat el porta a actuar d’aquesta manera i així garantir la supervivència del seu llegat.

Capacitat de canvi i un rumb clar

Té capacitat de canvi. Lideratge i canvi són realitats, intrínsecament, unides. Avui dia el canvi és una realitat empresarial. En una societat globalitzada la sensibilitat al mercat i la capacitat d’adaptació immediata són factors competitius clau. Es canvia per avançar-se, millorar, anar cap endavant i créixer.

Té el rumb clar i sap cap a on vol anar. Està “apassionat” amb el seu treball, “enamorat” del que fa i realment entregat a l’empresa tots els dies.

Té capacitat per il·lusionar la gent. Transmet la passió que sent al seu entorn. Però, a més, és capaç de dotar de sentit el treball dels altres. Com afirma Pérez-López, quan és capaç d’arribar als motius més profunds de l’acció humana, ajudant els seus subordinats a descobrir el valor i el sentit del que estan fent, llavors, i només llavors, és un líder.