Lideratge i any nou

Com que aquesta columna es publica el dia 31 de desembre, no he pogut evitar pensar en l’esdevingut l’any que ja hem deixat i en bons desitjos per al que iniciem. L’any 2016 han passat coses, moltes de les quals relacionades amb el lideratge, i en concret amb el lideratge en el camp de la política. Per ser precisos hauríem de subratllar amb la manca d’aquest. Comentaré tres casos concrets. Els referèndums que perd el que els convoca. La incapacitat per formar Govern durant 10 mesos a causa de la falta de majories parlamentàries. La “imprevista” (segons la meua opinió no tant) elecció de governants amb plantejaments radicals i que delaten societats dividides i crispades en excés.

Aquestes situacions ens plantegen preguntes inquietants. N’escric algunes a tall d’exemple. En el primer cas, tan poc informats estan de la realitat de les seues respectives societats i tan poc coneixedors són de les inquietuds i pensaments dels ciutadans com per convocar un referèndum i perdre’l? Tan malament saben comunicar la seua visió i les seues idees tenint a favor seu tots els recursos de l’Estat? En el segon, tan poca capacitat de diàleg tenen que s’han de convocar dos eleccions i a poc hem estat d’unes terceres? Per què anteposen els seus interessos personals a l’interès general de la ciutadania? En el tercer cas, com s’entén que el país més ric del planeta ha d’elegir entre dos candidats que divideixin el país en dos meitats gairebé iguals i aparentment antagòniques? Com és que el que obté més vots populars no sigui l’elegit? Com s’entén que en un país amb gent tan preparada no ha estat capaç de preseleccionar candidats menys controvertits obligant la ciutadania a elegir candidats que no convencien? (L’ideal seria poder elegir entre el bo i el millor, no la menys dolenta de les opcions).

A part de les anteriors qüestions i moltes altres que podem plantejar-nos, el que realment m’inquieta és: per què no som capaços d’escollir millors líders? Líders amb prou sensibilitat per llegir la realitat, amb capacitat d’escoltar, emfatitzar i dialogar. Líders que sàpiguen armar consensos i acords, que valorin més el que ens uneix que el que ens separa, que siguin capaços de cooperar i col·laborar, de crear riquesa i prosperitat, líders que davant dels reptes no optin per la tècnica de l’eriçó, de replegar-se o fer replegar les seues societats sobre si mateixes i treure totes les pues per defensar-se de suposats enemics externs. Com a societat hauríem de ser molt més exigents amb les persones que elegim perquè ens serveixin com a governants. Remarco que utilitzo molt conscientment el verb servir perquè no només els paguem el sou als nostres governants amb els nostres impostos, sinó sobretot perquè el veritable lideratge només pot entendre’s com a servei i en aquest sentit reconec que dedicar-se a la política amb vocació de servei requereix un gran sacrifici personal i familiar, que també hem d’agrair i valorar.

Desitjo que aquest any 2017 ens porti millors líders, amb vocació de servei, que haver-ne n’hi ha, o almenys que els que tenim actuïn millor que l’any passat, que construeixin en comptes de destruir, que ens ajudin a avançar en comptes de retrocedir, i que com a societat no ens adormim i siguem exigents amb ells, els demanem explicacions dels seus actes i els controlem adequadament. Que impulsem la reflexió i el debat necessari en com els seleccionem, des del procés de primàries a les lleis electorals, que en molts casos necessiten reformes, per exemple, que el vot de cada persona tingui el mateix pes. Feliç i pròsper 2017 a tots.