COL·LABORACIÓ
Deixadesa en el manteniment dels jutjats de la província de Lleida
El dia en què estic escrivint aquest article (29 de desembre), els Jutjats de Lleida capital i els de Cervera s’han quedat sense calefacció tot el dia. Fa tot just dos setmanes, com a delegada de prevenció d’UGT, vaig comunicar als Serveis Territorials de Justícia que en una de les plantes dels jutjats de la Seu d’Urgell havia trobat fongs a diverses plaques del sostre i que hi havia treballadores afectades per aquest motiu: una amb problemes respiratoris i d’altres amb problemes dèrmics. Unes setmanes abans, el Jutjat de Violència sobre la Dona de Lleida es va inundar arran de la ruptura d’un maneguí i part de la caiguda del sostre que per fortuna no va afectar ningú. En un dels despatxos de Metges Forenses apareixen gairebé cada dia algun tipus d’insecte i desprèn olors que fa que sigui d’ús obligat posar algun tipus d’ambientador per poder treballar amb una certa normalitat.
Qui responsabilitzem d’aquestes constants deficiències? Doncs assenyalem principalment el Departament de Justícia i l’empresa de manteniment CLECE. Començarem per assenyalar que l’esmentada empresa pertany a ACS, el màxim accionista de la qual és Florentino Pérez.
A finals de l’any 2015, l’empresa del president del Reial Madrid era adjudicatària d’almenys 318 edificis del Govern català. Casualitat? Desconeixem si existeixen o no les casualitats, però el que sí que podem asseverar sense cap mena de dubte és que CLECE no està responent d’una manera eficaç a la tasca que se li va adjudicar en el seu moment per part de la coordinadora executiva del Pla d’Inversions de l’Administració de Justícia a Catalunya, la senyora María Pérez Cardenal.
El circuit de validació de reparacions és, a més a més, ineficaç i difícil de comprendre, ja que els responsables dels Serveis Territorials de Justícia de Lleida no poden ordenar directament que CLECE realitzi les reparacions oportunes. Per què? Doncs perquè des de Barcelona ordenen primer una comunicació de l’avaria i, després d’una reunió d’un equip tècnic, decideixen si l’avaria es repara o no. No seria potser més eficaç una ordre directa des de Lleida? Si la senyora Pérez Cardenal va considerar en el seu moment CLECE òptima per portar el manteniment de tots els òrgans judicials de Lleida, imaginem que ho va fer amb la millor voluntat, i ens agrada pensar que confia en l’equip de tècnics que treballen als Serveis Territorials de Lleida. La voluntat, no obstant això, no evita ni el fred, ni els fongs, ni les inundacions.
El que ens demostra el Departament de Justícia, que tant ens exigeix, és ineficàcia i deixadesa de funcions. La nostra salut laboral els importa ben poc. El cas és que els qui podem emmalaltir som nosaltres, i si ho fem, a més, se’ns retalla una part del nostre salari. Haurem de demandar l’Administració per fer-nos emmalaltir? Exigim una solució immediata davant d’aquests problemes, ja que, en cas contrari, ho tornarem a denunciar davant d’Inspecció de Treball.
Finalment, tan sols un últim apunt: estudiant les adjudicacions portades a terme pel Departament de Justícia per al manteniment dels edificis judicials de Catalunya, m’adono que en aquestes estan implicades empreses com l’esmentada ACS de Florentino Pérez; Ferrovial, el president de la qual és Rafael del Pino Calvo-Sotelo; Valoriza Facilities, pertanyent al grup Sacyr, que té com a principal accionista la família Carceller, i afegeixo finalment la imprescindible UTE Fomento de Construcciones y Contratas: accionista majoritari, Carlos Slim, i amb el 20% Esther Koplovitz.
Doncs bé, abans de l’adjudicació dels contractes, almenys Sacyr i Fomento de Construcciones y Contratas ja figuraven com a empreses susceptibles de no ser contractades, a l’estar implicades en la trama destapada pel senyor Bárcenas del Partit Popular, i també Florentino Pérez, a ACS, es trobava ja en conflictes que s’havien fet públics. No hauria estat més oportú optar per empreses lliures de presumpció de corrupció?
Hi veu alguna cosa estranya, el Govern català? Deixin de retallar als servidors públics i a la ciutadania i posin-se a fer la seua feina. Tres casualitats ja són moltes.