COL·LABORACIÓ
El concepte del món de Zygmunt Bauman i el Lleida Liquid Galaxy
Gerent del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida presentava el maig del 2011 un dels seus projectes estrella: el Lleida Liquid Galaxy. Pocs mesos abans, el sociòleg i pensador d’origen polonès Zygmunt Bauman havia rebut el Premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats.
Prèviament a la presentació del Liquid Galaxy en una exposició a la plaça Sant Joan, ens vam proposar trobar un nom adequat per al projecte. I ens va semblar molt adient anomenar-lo Liquid Galaxy, perquè encaixava amb el concepte de “món líquid” que Bauman plantejava. En el món o galàxia líquids que el pensador analitza, les fronteres del temps i l’espai, que abans eren sòlides, delimitades i cartesianes, adopten ara propietats líquides, es tornen flexibles i modifiquen la nostra percepció.
En realitat, el Liquid Galaxy és un eliminador de fronteres que ens permet visualitzar qualsevol lloc del món, de la Lluna, de Mart, de les profunditats del mar… En definitiva, es tracta d’una màquina innovadora i revolucionària que fa que el món esdevingui líquid. Els enginyers de Google van desenvolupar-la al Silicon Valley durant el vint per cent del temps laboral que poden dedicar a un projecte prèviament escollit per ells mateixos.
Segurament, els tècnics creadors del Liquid Galaxy van inspirar-se en l’assaig Modernitat líquida, de Zygmunt Bauman.
Bauman ens havia anticipat un món sense fronteres, una comunitat global en què el temps i l’espai es distorsionen i que avui ens plantegen reptes terribles. Reptes que s’han confirmat alguns anys després que la seva saviesa i clarividència ens els avenços. Avui, les fronteres s’han esvaït i la realitat de les grans migracions i el nou entorn global canvien molts dels paradigmes que una comunitat sòlida ens estalviava. I els nous reptes i els nous escenaris estan actualment sense solució.
Tampoc existeixen fronteres per al Lleida Liquid Galaxy, que ens apropa a espais i llocs de l’univers amb una gran facilitat. Així, per exemple, podem veure la Lluna des de la mateixa perspectiva que els primers astronautes que la van visitar el 1969 i podem fer els seus mateixos recorreguts. També podem planificar i estudiar temes geogràfics, de logística amb els drons, de protecció civil, d’extinció d’incendis, d’agricultura de precisió i d’optimització de rutes, entre altres.
El Liquid Galaxy és una plataforma oberta a nous desenvolupaments futurs, com la integració amb l’Open Data, el Big Data, les videoconferències d’altes prestacions i moltes altres aplicacions. Funciona mitjançant un potent conjunt d’ordinadors i una tauleta tàctil iPad, que controla 8 pantalles de 55’’, o mitjançant el control de veu o gestual. A més, utilitza la tecnologia de la realitat augmentada i de la realitat virtual.
Des del 2011, el Parc Científic ha desenvolupat projectes amb l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida a través del Liquid Galaxy i diverses entitats per gaudir de la ubiqüitat global mitjançant la tecnologia. Malauradament, som incapaços encara d’emprar la tecnologia per resoldre els reptes socials i les desigualtats d’un món que no entenem i en què els nostres governants i nosaltres mateixos, com a societat, ens hem ficat.
El Liquid Galaxy ens fa sentir petits quan vivim aquestes experiències, i tant de bo que les reflexions de Bauman ens serveixin finalment per aportar un raig de llum al nostre món líquid actual. Recordem que ell recomanava en el discurs d’acceptació del Premi Príncep d’Astúries “estripar el vel, comprendre la vida. Què significa, això? Nosaltres, humans, preferiríem habitar un món ordenat, net i transparent, on el bé i el mal, la bellesa i la lletjor, la veritat i la mentida estiguessin nítidament separats i no es barregessin, per poder estar segurs de com són les coses, cap a on anar, com procedir. Somiem un món on les valoracions puguin fer-se i les decisions puguin adoptar-se sense l’àrdua tasca d’intentar comprendre. D’aquest somni nostre neixen les ideologies, aquests espessos vels que fan que mirem sense arribar a veure-hi”.