Les jubilacions i la motxilla austríaca

Comentar el futur de la Seguretat Social, sobretot les prestacions i el seu màxim exponent, la de jubilació, no és un tema ni fútil ni reiteratiu, sinó una realitat a la qual no es dóna la importància que mereix, especialment per part de les formacions emergents. La tècnica financera utilitzada per garantir el sistema de la Seguretat Social és coneguda com de repartiment. Es nodreix, d’una banda, de les cotitzacions efectuades per les empreses i els treballadors sobre els salaris percebuts, i aquests ingressos són la base per fer front a les prestacions a les quals tenen dret els beneficiaris i d’altres que no han contribuït al seu finançament, i d’allà sorgeix el principi de solidaritat. Per múltiples causes, s’ha produït un desequilibri entre ingressos i despeses. Aquella famosa guardiola de pensions s’ha vist desbordada pel que en llenguatge pla es diria “hem estirat més el braç que la màniga”. Pensant en veu alta, el Govern haurà de completar els desajustos amb partides pressupostàries alienes al sistema de la Seguretat Social i els contribuents hauran d’arromangar-se. No crec que el mètode laboral del país austríac pugui ser imitat a Espanya. Senzillament, perquè el model a importar està basat en pilars econòmics i mentalitat diferents. És més, la seua taxa d’atur ronda el 4,5

%, la qual cosa facilita la mobilitat dels treballadors. En faig esment per la senzilla raó que algun polític ha comentat que, entre les novetats legislatives, podria tenir adaptació l’anomenada motxilla austríaca. De forma abreujava, direm que consisteix a augmentar les cotitzacions socials a càrrec de l’empresa i que afectaria tota la plantilla. Amb això es forma un fons, garantit per l’Estat, a disposició exclusiva del treballador i que va arrossegant encara que canviï d’empresa, sigui per acomiadament o baixa voluntària, i que pot disposar al seu aire o guardar-lo com a complement de la pensió. El que no s’ha dit és que a Àustria no hi ha indemnització per l’acomiadament, però sí el dret d’atur. El principi de l’acomiadament lliure xoca amb els pilars de la nostra ordenació laboral. Tot això em porta a la conclusió que cada societat ha de buscar la seua pròpia solució en una matèria tan complexa i alhora polèmica, on s’entremesclen interessos socials, econòmics i polítics.