Lleida, entre l’abocador, la recollida selectiva i el porta a porta

La brossa que generem els lleidatans i lleidatanes, la que llencem al contenidor gris o de rebuig, se’n va a l’abocador de Montoliu. Allí també hi van els mateixos residus dels altres municipis de la comarca del Segrià. Abans de l’abocador de Montoliu teníem el de Serra Llarga, més enllà del barri de la Mariola. Quan ja no s’hi podia abocar més residus, es va obrir el de Montoliu. Sembla que l’abocador de Montoliu el tindrem ple del tot el 2018. Les diferents corporacions municipals del Segrià hauran de decidir on s’instal·la el nou abocador. Segurament, algun municipi ho demanarà, ja que els municipis que reben una infraestructura comunitària (centrals nuclears, embassaments, abocadors...) tenen una compensació econòmica, després de superar la previsible oposició veïnal a la instal·lació d’una instal·lació d’aquesta índole. I és que l’abocador de Montoliu (situat al seu terme municipal, però més proper a Alfés o Sunyer, que en reben les olors però no els diners) estava previst que durés més anys, perquè es creia que els habitants del Segrià reciclaríem (o més ben dit, faríem recollida selectiva) amb més gran proporció. Però la recollida selectiva està estancada i això fa que s’ompli l’abocador més ràpid del que es pensava. A més a més, cal indicar que cada vegada costa més diners no fer recollida selectiva: l’encariment del preu per tona dipositada a l’abocador de Montoliu passarà de 19,1 € a 30 € com a conseqüència de la modificació dels cànons en els propers pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Hi ha previsió de més increments els propers anys, a raó d’un augment de 5 euros per tona/any, fet que provocarà un notable augment del cost del tractament de residus els propers anys. En canvi, una acurada recollida selectiva proporciona més ingressos als ajuntaments, amb la venda del paper i a través de les empreses que gestionen els abocadors d’envasos (groc) i de vidre (verd), Ecoembes i Ecovidrio. Quines opcions tenim davant d’això? Constatat l’estancament en l’actual model de contenidors de cinc colors al carrer, amb la mesura que suposa el seu recent apropament, cal fer un pas endavant. I en l’actualitat, el pas endavant més sostenible (per a la societat, per a l’economia i per al medi ambient) és el sistema de recollida del porta a porta (PAP). El PAP és un sistema implementat des de l’any 2000 a Catalunya, i que ara tenen un total de 133 municipis, si bé cap de tan gran com Lleida. Però sí que hi ha experiències en diferents ciutats europees amb grandàries similars. Per tant, no inventem res. El PAP consisteix que cada llar i comerç de la ciutat treu una brossa diferent cada dia al carrer. Per exemple: dimarts, dijous i dissabte, la brossa orgànica; dilluns, el paper; dimecres, els envasos; dijous, el rebuig; i diumenge, el vidre. Paral·lelament, desapareixen del carrer tots els contenidors que coneixem, perquè a cada llar i comerç hi haurà petits cubells per fer la recollida que es deixaran al carrer, davant la porta, al vespre. Això, evidentment, suposa un canvi important en els costums de la ciutadania. I, com tots els canvis, també pot generar un rebuig (mai millor dit) considerable. Per això, la implantació del sistema PAP (repeteixo, el millor sistema, ara per ara) pel qual s’arriba a percentatges de recollida selectiva que superen el 90% i que, a més, genera llocs de treball, ha d’anar acompanyada d’una campanya de sensibilització, debat i participació que permeti expressar-se i opinar tota la ciutadania: veïnat, entitats, comerços, empreses... També cal generar un consens ampli entre les forces polítiques. Debat i consens que seguim reclamant. Propostes que el ple de la Paeria va aprovar a mitges en el ple de desembre: només van tenir majoria la meitat dels punts de la moció que el Comú va presentar per la implantació del PAP basat en un estudi rigorós. Hi ha experiències suficients per aprendre de les errades i dels encerts. Es podria començar en un barri de la ciutat i, un cop experimentat, estendre-ho a la resta de la ciutat. I, en definitiva, ara seríem una ciutat innovadora en temes de medi ambient i gestió dels residus. I cal tenir present que encara que no sigui ara, si no surt un altre mètode de recollida, tard o d’hora ens haurem d’afegir al PAP. Per què, ni que sigui per una vegada, Lleida no esdevé pionera d’un canvi necessari per al futur dels nostres fills i filles?