Quina versió ets de tu mateix?

L

es persones som canvi. El portem en el nostre ADN. Des de l’aparició del primer neandertal fa quaranta milions d’anys fins avui, l’ésser humà ha canviat molt. Canviem pel nostre instint més bàsic, el que predomina en nosaltres: el de supervivència.

Aquest instint és el que ens dóna una capacitat inconscient d’adaptació, que pot arribar a produir canvis fins i tot en l’aspecte físic, com s’ha demostrat en la teoria de l’evolució de Darwin.

Aquesta capacitat és innata. Podem adaptar-nos als canvis sense ni tenir-ne consciència, d’això.

Recordo en aquest sentit la meua experiència directiva en una multinacional italogermànica, amb filial a Espanya, ubicada a Barcelona, als anys 90. Aquella època, a les multinacionals, ens modelàvem en els executius de NYC. El ritme era frenètic. La competitivitat entre nosaltres, també. Allò era semblant a una selva. De fet, es van posar de moda les competicions d’equips directius a l’Amazònia brasilera amb risc fins i tot vital. Els que vam ser allà ens vam adaptar. Canviem. Sobrevivim.

Llavors, si les persones som canvi, si tenim aquesta capacitat innata d’adaptació, per què ens aferrem a la seguretat? Per què ens fa por el canvi? És més, per què qüestionem les persones que s’atreveixen a canviar? Per educació, per cultura, per ancoratge social. Per poder viure en societat es requereixen normes escrites que garanteixin la convivència, però també existeixen normes de més pes, que no estan escrites.

Aquestes normes defineixen models per al nostre estil de vida. Els que no els compleixen els considerem arriscats, temeraris i irreflexius. No ens plantegem que la seua irreverència sigui fruit d’una reflexió i una decisió assertiva, coherent amb la seua identitat, amb la seua essència.

Molts pensem que les persones no canvien. Cert. Aquelles que no són conscients de la necessitat de millorar, aprendre i avançar, mai no ho fan. Coneixen algú que sempre ha sigut exactament igual? Segur que sí!

I, d’altra banda, coneixen algú que en la seua infantesa fos irrellevant i avui dia tingui èxit? Què li deu haver passat? Probablement es va plantejar objectius diferents i va canviar. Ha sigut capaç de reversionar-se, d’actualitzar-se.

Avui, si es troben en un moment de canvi, pensin que el més difícil ja ho han fet: prendre la decisió. Ara seran necessàries diferents anàlisis, valoracions, alternatives, nous enfocaments, etc. Entraran en una zona desconeguda que els generarà inseguretat. És lògic. És un camí que encara no han recorregut. No el coneixen i només per això tenen por.

La por és una emoció que t’impedeix avançar, et paralitza. Necessitessen suports, assessorament, informació i formació. El coneixement ens dóna seguretat i ens permet entendre millor les coses. Ens aporta objectivitat i una visió més completa de la realitat. Plantegin-se diferents escenaris i analitzin la seua posició competitiva per a cada un. Així podran comparar-se i elegir aquells en els quals obtingui una millor puntuació.

Valorin la seua formació, les seues competències, la seua experiència, el seu coneixement del sector, contactes clau, etc. Tot allò que els hagi erigit com els professionals que són avui dia.

A partir d’aquí, triïn només un o dos escenaris i enfoquin-se en vostès. Així aprofitaran tot el seu potencial i no malgastaran capacitat. Podran veure les oportunitats! Ja seran una nova versió de vostès mateixos. Doncs, a partir d’ara, el canvi ja torna a formar part del seu ADN.