La UE ha de reaccionar davant Trump

N’hi ha hagut prou amb només quinze dies per comprovar quin tipus de botes calça Donald Trump. Les seues “trumpades”, a cop de decrets i tuits, són dures i preocupants. Les seues mesures proteccionistes comercials i l’anunciat replegament aïllacionista en la política exterior impactaran en l’economia global i desestabilitzaran l’ordre internacional vigent des del 1945 i liderat precisament pels EUA. El nou president és un home de negocis, sense experiència política i amb un caràcter impetuós, que pretén governar el país amb una lògica basada en unes relacions de força que provoquen guanyadors i perdedors. Un modus operandi mercantilista que incrementarà les tensions internacionals. Si Trump tracta de forma humiliant Mèxic i amb menyspreu la Unió Europea, val a preguntar-se com actuarà amb altres països.

I és un error greu geoestratègic deixar sota la creixent influència del gegant xinès els seus aliats tradicionals a Àsia-Pacífic. Es pot esperar creixents conflictes econòmics i comercials entre la primera i la segona economia mundial que perjudicaran el conjunt de l’economia global.

De les envestides de Trump i el seu equip de col·laboradors no es deslliura ni la UE, considerada per aquells com un mer instrument al servei dels interessos econòmics d’Alemanya. Els seus comentaris crítics contra Angela Merkel i la viabilitat futura de l’euro són improcedents i injustificats. I el seu entusiasta suport al Brexit i a altres països europeus disposats a fragmentar la UE és diplomàticament i políticament inacceptable.

A més, les seues connexions especials amb Vladímir Putin reforcen unes ambicions russes que debiliten Europa i l’OTAN. I pot afavorir els moviments populistes i antieuropeistes que ambicionen arribar al poder en les pròximes conteses electorals que se celebraran aviat a Holanda, França, Alemanya i Itàlia.

Un marc inquietant fins al punt que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va definir el passat 31 de gener el canvi d’Administració als EUA com “una amenaça exterior per a la UE”. Així mateix, el Parlament Europeu va demanar de vetar l’ambaixador proposat per Trump davant de la UE.

Si l’America First passa de les paraules als fets concrets, la UE patirà els efectes de l’agenda proteccionista i aïllacionista del seu principal soci comercial. I molt més si algunes empreses nord-americanes instal·lades al vell continent retornen als EUA. Només a Alemanya ocupen 600.000 persones, una tercera part al sector de l’automòbil. Val a remarcar que les exportacions germàniques als EUA representen el 10% del total, gaudint d’un superàvit comercial criticat per Trump. Però el President nord-americà oblida que unes 3.500 filials alemanyes també ocupen més de 620.000 treballadors als EUA.

La nova administració Trump deteriorarà les relacions transatlàntiques. Però s’obre una gran oportunitat per als europeus. La UE, que va celebrar el divendres passat 3 de febrer una cimera a Malta, ha de reaccionar sumant i renovant esforços per reforçar el projecte comú europeu mantenint-se ferm davant l’intransigent Trump, en la defensa dels valors democràtics, econòmics i socials que defineixen el model europeu.

La Unió Europea s’ha d’obrir encara més a altres regions i països per omplir, en la mesura possible, el buit que puguin deixar els Estats Units, sobretot a Àsia-Pacífic i Amèrica Llatina. El vergonyós mur que Trump projecta construir a la frontera comuna amb Mèxic també és una barrera ofensiva per als altres països llatinoamericans. Brussel·les hauria d’accelerar les negociacions per firmar o reforçar els acords comercials amb Mèxic, Mercosur i altres països de la regió. També les relacions amb Orient Mitjà i l’Iran, molt indignats per un decret de Trump que va tancar les portes d’entrada als EUA als ciutadans de set països de majoria musulmana.

A més, l’enterrament de l’Acord Transpacífic (TPP) decretat per Trump afavoreix les negociacions de l’Acord de lliure comerç amb el Japó i també permet que s’iniciïn acords amb altres països del “Pacific Rim” com Austràlia i Nova Zelanda. Val la pena avançar cap a la firma d’un Acord sobre Comerç i Inversions amb la Xina. Les pressions de Trump potenciaran les relacions de la Xina amb la UE i amb Alemanya en especial. La Xina es va convertir el 2016 en el primer soci comercial d’Alemanya, desbancant els EUA, que van caure al tercer lloc després de França.

Els alts murs que Trump vol aixecar contra altres països i persones poden acabar tancant moltes portes dels EUA a l’exterior. La seua imatge o soft power davant del món ja ha quedat danyada. Una situació que beneficia el president xinès Xi Jinping que, en l’última trobada de Davos celebrada al gener, es va presentar davant de l’elit capitalista mundial com un estadista defensor del Lliure Comerç.

Però la Unió Europea s’ha de mostrar molt cauta i no inclinar-se davant d’una Xina que creix i s’encoratja.