La devolució del que s’ha cobrat de més per les clàusules sòl

Com ja vam exposar en el seu dia, les denominades clàusules terra suposen la inclusió d’un límit a la baixa al cost dels crèdits d’interès variable. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre del 2016 reconeix el dret a la devolució del que s’ha pagat de més des que van començar els seus efectes.

Com a conseqüència d’aquesta resolució, i amb caràcter urgent, el Govern ha ofert una via alternativa a la judicial perquè les persones afectades puguin reclamar les esmentades sumes als bancs. L’objecte d’aquesta mesura és evitar que els jutjats es vegin col·lapsats davant de la possible afluència de demandes.

Per tot això, en data de 21 de gener del 2017, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial Decret-Llei 1/17, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra. Aquest Reial Decret-Llei recull els mecanismes que els consumidors podran utilitzar per reclamar la devolució de les quantitats cobrades de més pels bancs.

També podem aclarir que aquesta via no és l’única, sinó que el perjudicat podrà lliurement acudir a la via que obre el nou Reial Decret-Llei o directament a la via judicial. A més, si s’optés per la primera, i en el supòsit que no s’arribés a una entesa sobre si el contracte és afecte o no per la clàusula terra o sobre els efectes econòmics derivats de la seua aplicació, el consumidor podrà també demandar davant del jutge competent.

El mecanisme obert amb el Reial Decret-Llei 1/17 suposa que l’afectat és qui haurà de presentar la sol·licitud davant de l’entitat bancària, que decidirà si l’admet o la rebutja. En el cas que el banc no admeti la reclamació, haurà de remetre un document en el qual expliqui quines són les seues raons. Si el banc accepta la reclamació, procedirà a comunicar a l’interessat la seua procedència i la quantitat que li correspon. Si aquest últim està d’acord amb la suma oferta, l’entitat financera haurà de tornar el que es deu en un màxim de tres mesos. En aquest últim cas, també les parts poden acordar altres mesures alternatives compensatòries (per exemple, acordant una novació de les condicions de la hipoteca). Com hem dit, si no s’arribés a cap acord, quedarà oberta la via judicial. En tal cas, si el consumidor obtingués una sentència econòmicament més favorable a la quantitat oferta en el seu dia pel banc, l’esmentada entitat bancària serà condemnada al pagament de costos judicials.

Han estat diversos els col·lectius que s’han pronunciat sobre la via extrajudicial oberta, entre els quals es troben les associacions de consumidors i usuaris que han qualificat el procediment com a ambigu i insuficient. Per exemple, l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN) entén que amb aquesta via es deixa oberta la porta a la forma de la devolució, permetent que la banca ofereixi productes alternatius. Tanmateix, el Consell General de l’Advocacia ho considera molt positiu, en la mesura que permet agilitzar els tràmits i reduir els costos per al ciutadà.

En conclusió, tal com ha manifestat el Consell General de l’Advocacia, resulta altament recomanable que els afectats per les esmentades clàusules terra s’assessorin legalment per un advocat de la seua confiança perquè defensi els seus drets.