Sentència, jutges i apel·lació

El judici d’Iñaki Urdangarin i la Infanta Cristina ha aixecat una onada de comentaris en els mitjans de comunicació injectant-nos en vena lliçons, no sempre correctes, de dret penal, la qual cosa ha produït un notable augment d’“advocats de secà”.

L’espectacle ha posat de manifest el desconeixement que es té sobre què és delicte i el que socialment es considera una conducta immoral, reprotxable o simplement poc apropiada. Delicte, ens agradi o no, només és aquell supòsit descrit pel Codi Penal per a una conducta concreta. Si no es donen les característiques previstes ja no és delicte i en la seua conseqüència ningú pot ser condemnat per això.

Del que és punible al que és rebutjable socialment

Els Codis Penals es renoven al llarg dels anys i segons el que la societat entén per tolerable o delictiu. Exemple clar és la nuesa del cos a les nostres platges que durant els anys seixanta constituïa un il·lícit penal i avui és irrellevant al no tenir el concepte social de delicte la simple nuesa a les platges. Com es pot introduir o despenalitzar un delicte?

Només existeix un camí, tenir la llei penal corresponent que l’instauri o el suprimeixi i això correspon al Parlament, que és qui realitza i modifica les lleis. El jutge tan sols pot aplicar la llei existent determinant en la fase d’instrucció si es donen els elements necessaris per al delicte i, posteriorment, un altre jutge o tribunal salvaguarda la imparcialitat de la justícia dictant sentència. Els jutges poden equivocar-se, com es rectifica tal equivocació? La resposta està en la possibilitat d’interposar recurs davant d’una instància superior.

Debat incorrecte i apel·lació possible

Plantejar un debat públic arran d’una sentència discutint quina havia de recaure sobre cada acusat manca de rellevància davant del previst per la llei per al delicte.

Conductes immorals, rebutjables socialment o considerades de forma general com a inapropiades si no estan dibuixades en el Codi com a delicte no poden ser sancionades penalment, si bé avui no existeix cap sanció que la condemna de l’opinió pública o l’anomenada “pena de banc dels acusats”.

Consell legal

El recurs a la sentència s’haurà de veure davant del Tribunal Suprem, encara que no s’hi repeteix el judici i només poden discutir-se certs aspectes concrets en què s’han de respectar els fets provats de la sentència. Bo és que assumptes de la màxima actualitat puguin il·lustrar tots els ciutadans en què consisteixen les funcions dels jutges penals.