Violència de gènere. Qüestió d'Estat?

Onze són les víctimes mortals comptabilitzades fins a la setmana passada per violència de gènere. Seguint aquest ritme embogit, anem camí de batre el nostre propi rècord. Què falla? Per què succeeix tot això? Les lleis són ineficaces? Avui ja no estan disponibles 11.000 policies a causa de les retallades econòmiques per exercir funcions de protecció de la dona. De què serveix l’ordre d’allunyament dictada per un jutge, si aquesta pot incomplir-se una vegada traspassada la porta del jutjat?

Trets del maltractador. Molts se sorprenen al conèixer les característiques reals del maltractador tipus. No són persones d’aspecte sinistre ni de baixa cultura, ja que sobre el ciutadà agressor mitjà predominen característiques normals d’empatia i bona relació amb l’entorn habitual, tant familiar com de treball. Ajuda a tot això el fet que l’agressió rarament s’exerceix en públic i discorre entre les quatre parets de la llar. Recordo una anècdota que em va explicar un company d’una altra província: dona angoixada que demana auxili a la policia via telefònica, policia que hi acudeix i es troba amb la sorpresa que al domicili on es demanava auxili per part de la dona li va sortir a obrir la porta el jutge del lloc.

Utilitzem intel·ligentment els mitjans existents? Si els ajuntaments tenen tots serveis d’assistència social, si els forenses estan sempre als jutjats de vigilància, si la policia judicial està sempre al jutjat, un es pregunta per què no es formen miniequips que, de forma immediata, assessorin i aconsellin just en el moment posterior que la víctima rep l’ordre d’allunyament per així assessorar-la a fi que pugui afrontar el futur amb més garanties per a la seua pròpia vida. Per què en lloc de proclames i demandes no es posen associacions i partits a treballar en una direcció més pràctica? El meu suggeriment no pretén ser únic i és millorable. O deixem de ser passius o continuarem comptabilitzant morts.

Consell legal. Avui crec haver donat ja amb escreix el meu consell. Tant de bo hagi pogut encendre algun llum en els qui poden i han de posar-hi solucions. N’hi ha prou amb recordar que un simple i senzill braçalet electrònic unit a un altre element anàleg en mans de la possible víctima, via mòbil o un altre mitjà, poden salvar-li la vida alhora que alertar la policia. Continuarem dient que no hi ha pressupost per a això?