Natura i agricultura donen la mà al nouvingut

A l’hivern li falta per acabar el mateix que a la primavera per començar. El dia s’allarga, es va menjant nit per fer meitat i meitat. Any de boires de les quals queden boirines matineres que s’esvaeixen quan escalfa el sol. A les lleres del riu i embassament d’Utxesa, pollancres, bedolls i salzes mouen saba, reverdeixen del descans hivernal i rebenten els amens o mocs carregats de pol·len per cercar flors femelles, és temps de fecunditat. Als costers, romaní, timons i flora autòctona i espontània esperen abelles i borinots que pol·linitzaran i ompliran de mel ruscos i arnes. El pantà d’Utxesa és més aiguamoll que embassament, les arpelles planegen aparellades per damunt de les encanyissades, una volada de cignes apareix a les aigües que cobreixen la Vall de Secà, el seu vol és sorollós, impressiona. Els seus caps rogencs són punta de llança d’un coll blanc que forada l’aire per esdevenir flexible i elegant quan reposen i suren damunt de l’aigua. Aquesta és una au invasora del nord d’Europa, possiblement emparentada amb la de la Mitjana, que ha trobat un bon indret per alimentar-se i reproduir-se a Utxesa, que alterna el seu hàbitat entre el Segre i l’aiguabarreig. Bernats pescaires, garses reials o garsetes pul·lulen per les voreres cercant petits rosegadors, peixos i insectes. Utxesa és un paradís de fauna: mallerengues, repicatalons i d’altres espècies que nien als canyissars com el balquer i el rossinyol. És un punt d’aturada migratori i d’hivernada per a ànecs, polla d’aigua, fotges, cabussets i, com no, de volades d’estornells que en ple hivern s’ajoquen als canyissos de la Vall de Secà, Ximo i Burgebut per pair les olives que han rapinyat per Sarroca, Maials i d’altres indrets. A més d’aquesta fauna d’ocells aquàtics migratoris i sedentaris de gran interès ornitològic, es pot veure corretejar perdius, conills i llebres que s’han adaptat als regadius on troben menjar, aigua i protecció fugint d’hàbitats secs i espais oberts on són més vulnerables. Els ametllers encapçalen les floracions al Segrià: Almatret, Maials, Llardecans, Sarroca lluiran en d’altres termes el blanc i rosat de les seves flors, seguiran Garrigues, Noguera, Urgell, Segarra... per acabar al Pallars Jussà, on pobles com Isona, Figuerola, Cavet, la Llargueta, Marcona i les noves varietats autofèrtils i de floració tardana vestiran el paisatge fins acabar l’abril. Durant dos mesos podrem estampar flors d’ametller a càmeres, mòbils i tablets. Al voltant d’Utxesa i Carrasumada de Torres de Segre: albercoquers, presseguers i cirerers aniran vestint branques i rams de colors blancs i rosats els darrers dies d’hivern fins a les primeres setmanes d’abril.

Perers i alguna plantada de pomeres i codonyers tancaran una de les floracions més extenses, duradores i espectaculars que es pot veure a Catalunya, Espanya i possiblement, Europa. Natura al voltant d’Utxesa, a cop de pedra de Lleida, al terme de Torres, Sarroca, Aitona obre amb cent anys d’història per abastir d’aigua la Central d’Aitona, mal anomenada de Seròs, de la qual es deriven i eleven aigües que han transformat secans salobrencs de Sudanell, Torres i Aitona. Plantades de fruiters que generen treball i que dignifiquen la capacitat emprenedora del pagès. Empreses familiars on han trobat acollida immigrants del país i emigrants africans, sud-americans, dels països de l’Est fugint de misèries i un millor model de vida. Natura i agricultura es donen la mà als voltants d’Utxesa i d’altres indrets de la terra ferma. Tasca que du a terme el pagès que el dignifica, sense manifestacions, demagògia o directrius polítiques, donant al nouvingut acollida, canya i estris perquè aprengui a pescar.