Trudeau, des de Washington fins a Estrasburg

Donald Trump prioritza l’economia sense gaires miraments amb la diplomàcia. Tampoc no li condiciona la geografia. Els dos únics països veïns amb frontera terrestre amb els Estats Units, són els primers afectats per les polítiques proteccionistes i aïllacionistes impulsades per Trump. Aquest pretén derogar o modificar substancialment el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA) en vigor des del 1994, que considera molt perjudicial per a la indústria nord-americana i ser el causant de l’elevat dèficit comercial dels EUA. No li importa que el volum d’intercanvis entre els tres països es quadrupliqués en 23 anys. Ni que el 40% de les importacions procedents del Sud hagin estat produïdes per empreses nord-americanes. Les procedents del Nord són el 25%. Ni que milions de llocs de treball als tres països depenen directament o indirectament d’una creixent interdependència econòmica basada en factors geogràfics i històrics.

Trump, dur i displicent amb Mèxic, es mostra més condescendent amb el veí del Nord, amb el qual comparteix 9.000 km de frontera. Amb Mèxic són 3.200 km. El dèficit comercial dels EUA amb el Canadà és 11.000 milions de dòlars. Amb Mèxic assoleix els 60.000 milions. Ottawa tampoc no té alternatives per afrontar un canvi brusc de la política comercial dels EUA, on van més del 75% de les exportacions canadenques. Però Washington també hauria de tenir en compte que el 18,6% de les exportacions nord-americanes van al Nord i que cada cotxe acoblat al Canadà conté el 63% de peces procedents de fàbriques del Sud. I que nou milions de llocs de treball depenen d’un comerç bilateral dins del NAFTA, que assoleix els 660.000 milions de dòlars.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, es va reunir amb Trump el dilluns 13 de febrer a Washington, el tercer mandatari rebut a la Casa Blanca després de Theresa May i Shinzo Abe. El pragmàtic Trudeau es va obrir a renegociar i modernitzar el NAFTA que, gairebé un quart de segle després, va quedar desfasat. I va rebre de Trump un valuós regal: la construcció d’un oleoducte XL Keystone, paralitzat per Obama, que canalitzarà el petroli canadenc des d’Alberta fins al golf de Mèxic. Trudeau, igual que May, va defensar el seu ferm compromís amb l’OTAN. Però va discrepar amb Trump sobre la lluita contra el Canvi Climàtic i les polítiques migratòries. El Canadà va acollir més de 40.000 refugiats sirians en els últims quinze mesos, mentre que Trump és reticent a aplicar els Acords de París i està obsessionat amb les qüestions de seguretat. Però el Canadà comença a notar l’arribada d’immigrants clandestins que, amb el tancament de la frontera mexicana, intenten entrar als EUA per l’oberta frontera del Nord. També més immigrants il·legals als Estats Units veuen al Canadà la nova terra promesa.

El Canadà no vol conflictes comercials amb els EUA i menys quan el creixement econòmic es va desaccelerar durant els últims dos anys a causa d’una caiguda dels preus energètics que va frenar les inversions de la seua potent indústria petrolera i la creació de llocs de treball. El 2016, l’economia va créixer un 1,1%, però podia créixer un 1,8% el 2017 si es confirma la pujada del petroli. El barril de Brent es cotitza avui a 56 dòlars.

Al cap de tres dies, Justin Trudeau va volar a Estrasburg on va pronunciar, el dijous 16, un discurs davant del Parlament Europeu. El dia anterior, el ple de l’Eurocambra havia aprovat, després de set anys de complexes negociacions, l’Acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà (CETA) amb 408 vots a favor (conservadors i liberals), 254 en contra (socialistes, verds i euroescèptics) i 33 abstencions. El CETA va tenir millor sort que el rebutjat TTIP amb els Estats Units, però encara té molts detractors. I no entrarà en vigor fins que sigui ratificat pels 27 parlaments dels Estats membres i onze cambres regionals més. Un procés que va per llarg i queda condicionat pel trepidant calendari electoral del 2017, que comença amb les eleccions legislatives a Holanda i França, on els partits antieuropeus intentaran assolir el poder. Així, mentre el candidat francès Emmanuel Macron es va manifestar a favor del CETA, Marine Le Pen el rebutja totalment.

Però la Unió Europea, alertada per les polítiques proteccionistes de Donald Trump i debilitada pel Brexit, necessita obrir-se més comercialment a l’exterior, principalment cap a l’Àsia-Pacífic i l’Amèrica Llatina. El Canadà també està afectat per un Trump que apunta contra el NAFTA i ja va enterrar l’Acord Transpacífic (TTP) firmat per Ottawa. El Canadà, amb la seua llarga costa al Pacífic, es projecta cada vegada més cap a Orient, però comparteix molts valors polítics, econòmics i socials amb el model europeu. Ambdues parts tenen nexes econòmics i culturals i interessos polítics en l’àmbit de la defensa (OTAN). I comparteixen la protecció dels béns públics globals com la lluita contra l’escalfament global. A més, la UE gaudeix d’un superàvit comercial amb el Canadà: les exportacions de la UE van sumar 35.200 milions d’euros el 2016 davant unes importacions de 29.100 milions.

El CETA és una excel·lent aposta per incrementar el comerç bilateral amb un país solvent i estable. Una cosa excepcional en els temps revolts que viu l’economia mundial.