Maneres de matar: homicidi i assassinat

Dos formes de mort, dos maneres de matar. Homicidi, acció consistent a suprimir la vida d’un altre, mentre que l’assassinat, suposa un plus de perversitat, com és matar amb traïdoria, és a dir, “fent servir en l’execució mitjans, maneres o formes que tendeixin directament a assegurar l’èxit de l’acció criminal”. L’assassinat es comet quan es verifica el fet amb abús de superioritat o aprofitant circumstàncies de temps i lloc. Matar sota promesa de pagament o recompensa o prevalent-se de la superioritat per sexe o edat són traços que dibuixen també el delicte d’assassinat.

Agreujants i atenuants a la circumstància de matar

Existeixen determinats fets que poden agreujar o atenuar la qualificació d’un episodi de mort, així, el parentiu resulta la més significativa. El caràcter públic del culpable, i el fet d’aprofitar-se de les circumstàncies de temps i lloc facilitadores del delicte completen el dibuix d’un assassinat. L’homicidi admet supòsits no intencionals com ho demostren els múltiples judicis celebrats diàriament per imprudències o negligències en medicina, construcció o altres responsabilitats professionals de les quals les més habituals acostumen a ser els delictes comesos per la conducció d’automòbils.

Qualsevol ciutadà pot, en el decurs de la seua vida, ser acusat d’homicidi no intencional quan sigui negligent a la feina i produeixi una mort.

Qui jutja les conseqüències d’haver provocat una mort? Jurat o tribunal?

L’homicidi, a diferència de l’assassinat, que sempre hi ha d’haver un component intencional, pot cometre’s per imprudència o negligència, per la qual cosa habitualment és un jutge o tribunal els qui s’encarreguen del seu enjudiciament. L’assassinat resulta sempre competència d’un jurat popular, amb l’excepció que si simultàniament s’haguessin comès altres delictes la competència dels quals no pertany al jurat seran llavors competència exclusiva de tribunals.

Consell legal

En el cas que vostè resultés perjudicat per un homicidi o un assassinat, personi’s a les diligències a través del seu advocat o d’un advocat d’ofici per poder exercitar d’aquesta manera, amb màximes garanties, la seua intervenció en tots els tràmits del procés i aconseguir la satisfacció més gran per al just rescabalament de la víctima. Malgrat que l’actualitat apunta únicament als delictes de corrupció, convé no oblidar que els delictes de sang amb resultat de mort han estat sempre els de més vigència al nostre país.