La jubilació forçosa

La jubilació suposa deixar de treballar, cobrar una pensió pública i escollir altres tasques per omplir l’espai de temps que abans es dedicava a laborar en les seues diferents ocupacions. Arribats a aquest punt tenim variades versions. Els que veuen la data de complir una edat com una cosa sinistra perquè pensen que encara poden ser útils a la societat, i altres que ho intueixen com una cosa desitjada, singularment per recuperar plaers ajornats; viatges, ampliació de coneixements, etc.; sense oblidar els del grup que desitgen exercir d’avis. I com que de tot hi ha a la vinya del Senyor, especial menció mereixen els “iaios flauta”, que acompanyen a totes les manifestacions de carrer.

La controvèrsia sorgeix davant del dilema de: poden obligar-me a jubilar-me? En aquest punt, el legislador i pel que es fa als treballadors per compte d’altri, ha tingut vaivens i l’últim sorgeix de la Llei de Reforma Laboral de 2012, per la qual “s’anul·len les clàusules dels convenis col·lectius que possibilitin l’extinció del contracte de treball pel compliment per part del treballador de l’edat ordinària de jubilació fixada en la normativa de la Seguretat Social”.

En llenguatge pla, equival a dir que es pot continuar treballant fins que el cos aguanti, tret de les excepcions dels que presten els seus serveis per a les administracions públiques; exemple d’això són funcionaris, cossos docents, medicina, col·lectiu judicial i anàlegs, l’edat de jubilació dels quals està fixada reglamentàriament.

Una altra cosa diferent són aquelles professions com miners i treballadors del mar, on disposen de coeficients per avançar l’edat de jubilació, si així ho prefereixen. Normalment, atesa la rudesa del treball i els perills que enclou, no dubten a acollir-se a tots els beneficis per disfrutar d’un merescut descans com més aviat millor. També existeixen supòsits de jubilació voluntària que varien segons l’edat i els anys cotitzats.

En definitiva, s’ha passat de la política d’ocupació, com pot ser la fixació d’una edat de jubilació obligatòria, segons les exigències del pactat al Conveni Col·lectiu, a d’altres més restrictives, exemple és la permanència com a cotitzadors dels treballadors amb edat avançada.

Per a ningú és un secret que la guardiola de pensions necessita una reparació urgent. Han variat les circumstàncies previstes pels seus fundadors, com poden ser la reducció dels imports de les cotitzacions a la caixa comuna de la Seguretat Social i la longevitat dels pensionistes.

Fan falta nous càlculs actuarials i, sense dilacions, aplicar les teràpies necessàries per garantir les prestacions actuals i futures. Que no s’escampi el pànic, perquè cap país ha deixat desemparats els seus pensionistes. Sempre sorgirà algun Robin Hood.