“Que no es pugui provar no significa que no funcioni”

risto Galdeano, un dels pioners a exercir l’anomenada medicina alternativa a Lleida (vegeu el desglossament). I aquest caos va en detriment del pacient, que és el més vulnerable.

El metge de família i diputat al Parlament Jorge Soler explica que Ciutadans ha promogut recentment una proposició no de llei relativa a “la millora de la protecció dels pacients afectats per la pseudociència”. Soler sap que serà un procés lent, “però necessari” perquè el pacient “pot ser víctima d’un frau i cal protegir-lo, perquè és vulnerable”. El metge i diputat subratlla que no tot s’hi val. “No s’ha de confondre la llibertat individual amb una estafa”, adverteix. “El pacient només pot decidir quan ha estat correctament informat de les seues opcions, sense enganys.”

“L’intrusisme danya la nostra imatge. Jo sóc metge. Una cosa és posar agulles i una altra exercir l’acupuntura”

Perquè “res és innocu”. El biòleg català Jesús Purroy, autor de llibres com Homeopatia sense embuts, recorda que s’està investigant als Estats Units la mort de deu nadons tractats amb preparats homeopàtics per alleujar-los el malestar a les genives derivat de la dentició i que hi ha 400 afectats. I és que Purroy va més enllà de denunciar l’intrusisme. “L’homeopatia i la resta de teràpies alternatives no tenen efecte sobre la salut més enllà del placebo. No hi ha cap debat científic sobre això.” Segons el seu parer, l’únic debat “és polític i econòmic”. Per aquest motiu lamenta que els col·legis de metges no es mullin. “N’hi hauria prou amb recórrer al Codi Deontològic.”

Creu que falta formació perquè la societat pugui distingir un assaig clínic d’una prova sense validesa científica. «El gastat “a mi em funciona” ha fet que arribem on som. Que notis un alleujament o et sentis millor no significa que una teràpia funcioni: un massatge als peus també resulta gratificant, però no és terapèutic.» I es mostra pessimista: “Això va més enllà de modes com els braçalets Power Balance o les baies de goji” perquè aquestes teràpies es relacionen amb moviments ecològics. “Caldria posar ordre, però és impopular i els polítics no s’atreveixen.”

Sanitat així ho confirma: “La regulació d’aquestes teràpies és competència estatal”, es limita a afirmar el portaveu del departament consultat per SEGRE.

?

lleida

En la reunió del claustre de la Universitat de Lleida celebrat el 21 de desembre el rector va ser interpel·lat sobre la idoneïtat que la UdL oferís cursos de teràpies alternatives que no tenen un aval científic. Hi ha, almenys, quatre titulacions qüestionades que han obert un debat intern entre un grup de professors de titulacions científiques: un curs de cinesiologia, un d’osteopatia craniosacra, un d’autoaprenentatge i educació per a la salut i un d’aromateràpia.

Aquests cursos ja es van veure envoltats de polèmica després de la supressió, l’any passat, del màster d’Homeopatia de la Universitat de Barcelona per falta d’evidències científiques. “No em consten queixes de manera oficial”, assegura el director del Centre de Formació Contínua de la UdL, Carles Enric Florensa. “Tots els cursos passen, almenys, tres filtres”, afegeix. A més, subratlla que són titulacions “que també s’imparteixen en altres universitats espanyoles” i que compten amb el suport “dels col·legis professionals” i “reben molt bona puntuació per part dels alumnes matriculats”. Florensa es va mostrar obert, no obstant, a adoptar més mesures de control si la comunitat universitària ho creu oportú.

Fira Natura, celebrada amb notable èxit de públic el cap de setmana passat, també s’ha vist involucrada en un debat científic semblant. La Societat per a l’Avenç del Pensament Crític, integrada per científics, metges i professionals de la salut que es mostren crítics amb les teràpies alternatives, va lamentar que es donés suport amb diners públics a pseudociències “que porten a l’engany”.

Per la seua part, Ipcena, organitzadora de la fira, va respondre que no reben finançament o ajuda de les administracions públiques i que a més es fa un control exhaustiu dels continguts del certamen, que compten amb “ponents reconeguts”.

Evaristo Galdeano exerceix la medicina des del 1983. Poc després es va especialitzar en el que llavors es denominava teràpies alternatives, “encara que ara preferim parlar de medicina integrativa”. És un apassionat de la seua feina i, potser per aquesta raó, no defuig cap debat. “Que no s’hagi pogut provar científicament l’eficàcia de l’homeopatia, per exemple, no significa que no funcioni”, adverteix. “La tecnologia ha avançat el que mai ens hauríem imaginat en cinquanta anys. També la ciència. I la medicina, per descomptat. Disposem de vacunes que ens han permès salvar moltes vides, de medicaments molt eficaços, de tècniques quirúrgiques molt sofisticades... però aquests innegables avenços tan importants en els casos aguts, no tenien en compte el benestar del pacient. I es donava la paradoxa que podíem resoldre un problema clínic molt complex però no una afecció que encara que sigui lleu t’afecta en el teu dia a dia. Per això hi ha tanta demanda de la medicina integrativa.”

Però aquestes teràpies no estan disputades amb estar al dia per poder receptar “quan es necessiten” antibiòtics d’última generació, assegura. Perquè, abans que res, recorda ell és metge i de medicina “només n’hi ha una”. “Una cosa és posar agulles i una altra exercir l’acupuntura”, adverteix. “A mi, que fa més de trenta anys que exerceixo a Lleida, l’intrusisme no m’afecta directament, perquè ja tinc un nom i un prestigi, però reconec que danya la imatge del col·lectiu i, a més, és un intrusisme consentit.”

A la seua manera de veure, les polèmiques tenen molt a veure amb interessos econòmics. “Les companyies farmacèutiques s’han vist afectades per la crisi econòmica i han baixat molt les vendes, mentre que els medicaments homeopàtics, que pesi a qui pesi tenen categoria de medicaments, han crescut exponencialment, la qual cosa fa que siguem vistos com a competència i se’ns ataca.”

No té cap problema a admetre que l’eficàcia d’alguns tractaments “no s’ha provat científicament”, però subratlla que es basen en l’evidència.

“Potser pot provar-se més endavant.” Posa un exemple recent: “S’acaba de trobar l’ADN del fong Penicillium a les dents d’uns neandertals que van viure fa 49.000 anys. I això és un antibiòtic natural. També coneixien les propietats analgèsiques de l’àcid salicílic, perquè els científics han trobat a la tosca dentària restes de l’ADN de l’àlber, un arbre l’escorça del qual, arrels i fulles contenen l’ingredient actiu de la famosa aspirina. És evident que ells no tenien proves científiques que demostressin l’eficàcia d’aquests tractaments, però tenien l’evidència que així era.”

I així mateix recorda que l’acupuntura té 5.000 anys d’història i s’estudia en universitats de tot el món “perquè hi ha molta demanda”.

El progrés del

coneixement és vertiginós; tant, que de vegades sembla que qualsevol cosa és possible i que sols està per descobrir. Però hi ha coses que sí que les sabem del cert. La llei de la gravetat actua, i per això no ens tirem per la finestra. I a les reaccions químiques i biològiques hi participen les substàncies presents, no pas les absents, que és el que ens ofereix l’homeopatia: d’un material se’n van fent dilucions fins que no en queda res, tret de l’aigua. I amb una gota d’aquesta aigua es mulla una píndola de sucre, i s’envasa com si fos un medicament de debò.

Per tant, l’homeopatia ofereix una piruleta on la recerca mèdica aporta el millor que la ciència i la tècnica humanes han sigut capaces de crear. Tant és que sigui una grip, com una cardiopatia, com un càncer: sempre serà la mateixa piruleta. En realitat, no pot oferir res més.

L’homeopatia, que Samuel Hahnemann es va inventar fa 200 anys, no és cap terapèutica mil·lenària. Si ho fos, tampoc no significaria res; és gràcies a la medicina científica, moderna, i a la higiene i l’alimentació, que vivim vuitanta anys en lloc dels trenta-cinc d’aquell temps. Viure molt i bé és un privilegi recent. I passa que, després de dos segles, cap de les seves hipòtesis s’ha confirmat, perquè, senzillament, la realitat no les avala.

Sense fonament, no se’n podia esperar res d’útil, i cap estudi ben fet ha demostrat que serveixi per a res.

La seva persistència respon tant a poderosos interessos econòmics com a la nostra credulitat. Estem predisposats al pensament màgic i comprem amb facilitat els discursos dels xarlatans.

Així, bastanta gent consumeix homeopatia. És legítim? I tant! Un adult, amb ell mateix, pot fer el que li plagui. No pas amb les persones vulnerables al seu càrrec; cal aclarir-ho. El problema rau en qui la promociona, i com. Primer hi ha els qui, mandrosos per entendre el món, creuen que els fa bé, i s’acullen a la fal·làcia del “doncs a mi em funciona”, com si això justifiqués alguna cosa.

I en un segon graó, més punyent, hi ha certs professionals de la medicina, la infermeria, la farmàcia. Aquests no poden al·legar ignorància. En poques carreres s’estudia química com a Farmàcia; en cap, la fisiologia humana com a Medicina. L’homeopatia no serveix per a res, i ho saben perfectament. Per què, doncs, la defensen invocant els llimbs legals propiciats per la covarda classe política espanyola i altres d’europees, tan diferents del coratjós govern australià, que l’ha tallat en sec?

Per què alguns d’aquests professionals vulneren un grapat de clàusules dels seus codis deontològics, i les organitzacions col·legials els emparen en lloc de censurar-los? Ah, és que, en l’engany, hi ha molts diners en joc!

Sí, ja els sento: ens ho demanen, em diran. L’efecte placebo, em diran. Però en altres temps, l’efecte placebo s’aconseguia igualment. Una tisana, paraules reconfortants... no cal enganyar els padrins fent-los comprar terrossos de sucre a centenars d’euros el quilo. Per a això, companys, no calia estudiar tants anys.

madrid

Un estirabot ridícul de Mercedes Milá diumenge passat al programa televisiu Chester in love va posar en evidència els riscos per a la salut pública de frivolitzar amb la ciència i convertir-la en un espectacle. Milá havia de discutir amb el bioquímic valencià José Miguel Mulet sobre l’existència de l’anomenat “enzim prodigiós”, que constitueix la base d’una dieta miraculosa que segueix des de fa anys la periodista i presentadora per aprimar-se. Mulet diu que aquest enzim prodigiós, defensat en un llibre de gran èxit de Hiromi Shinya, no existeix, i la reacció de Milá per rebatre el científic valencià va ser: “El primer que et dic és que et llegeixis el llibre i t’aprimis, perquè estàs gras.”

Mulet, estupefacte, es va limitar a respondre: “Gràcies per dir-m’ho, però tinc mirall.” Després el bioquímic va explicar que la seua filla, de tretze anys, es va posar a plorar a casa al veure que Milá insultava el seu pare a la televisió pel seu sobrepès.

L’estirabot de Milá va revelar fins a quin punt frivolitzar amb la ciència és un risc per a la salut. També la mental.