Sense excuses: fora els símbols franquistes

L’episodi de les plaques amb el jou i les fletxes a les façanes d’edificis de Lleida és el darrer del que ja comença a ser la cançó de l’enfadós: això d’Àngel Ros i el franquisme als carrers de la ciutat. Tot hauria sigut molt més fàcil si no s’hagués enrocat en la seua negativa a substituir els noms de carrers franquistes. Si s’hagués mostrat més sensible a les demandes ciutadanes, ni que fos per un cop. Però, és clar: li costa molt escoltar i, encara més, prendre en consideració propostes que vagin en una direcció diferent a la d’allò que tenia decidit. D’allò que els seus socis de govern, els qui li han recautxutat l’alcaldia, volen. Que és motiu de burla i crítica arreu.

Per molt que es digui que les plaques en qüestió són en edificis de propietat privada, estem parlant de la presència de noms i símbols franquistes als carrers i als espais públics de la ciutat. Façanes, carrers, places... I fins i tot parcs, com per exemple les popularment conegudes com Basses d’Alpicat, oficialment Part Territorial Alcalde Pons. D’aquí ve tot: el manteniment de noms que honoren la memòria de qui va ser partícip i còmplice de la repressió en els llargs anys de la dictadura. La presència de símbols que escarneixen la memòria de les víctimes de la revenja feixista i falangista i de les seues famílies. Fins i tot el primer secretari del PSC ha dit aquests dies que els símbols franquistes han de desaparèixer dels carrers. I ho diu la Llei de la Memòria Històrica, promoguda a Espanya pel govern de Rodríguez Zapatero.

No serà pas perquè no hi hagi alternatives. El grup municipal ERC-Avancem, l’octubre del 2015, ja en vam donar, d’alternatives al nomenclàtor franquista. Que havien de servir no només per fer net en la memòria democràtica sinó també posar en valor personalitats o institucions de la ciutat i del nostre país amb un marcat caràcter social, sindical i, sobretot, democràtic.

Entre les propostes que vam presentar, volem destacar els noms de nou dones, que caldria visibilitzar: Elvira Godàs i Vila, pionera entre les mestres, defensora de la pedagogia activa, referent com a dona antifranquista i antifeixista; Natividad Yarza, la primera alcaldessa de l’Estat espanyol elegida democràticament (1934); Maria Manonelles, activista política i sindical que va participar a la resistència francesa durant la II Guerra Mundial; Dolors Piera, fundadora del Grup Batec, impulsora del Liceu Escolar i fundadora de la Unió de Dones de Catalunya; Maria Tersa, pionera de la ràdio a Lleida (Ràdio Lleida); Esperanceta Serra, mestra del Liceu Escolar, morta en el bombardeig del 2 de novembre del 1937; Rosa Siré, figura rellevant de l’avantguarda artística de Lleida; Joana Raspall, poetessa que va escriure i ensenyar llengua catalana durant la República i la dictadura franquista en clandestinitat; i Francesca Bonnemaison, pedagoga i promotora de l’educació femenina popular catalana.

Amb tot el que he dit, és ben clar que no hi ha excusa per no treure ni per animar a treure plaques amb noms i símbols franquistes a la ciutat de Lleida. Però sabem que Àngel Ros, apuntalat per Ciudadanos i PP, voldrà mantenir el seu NO a restituir la memòria de les persones sobre les quals es va acarnissar la dictadura i el SÍ al franquisme als carrers de la ciutat. Per això, cridem la ciutadania a expressar el seu rebuig als carrers, a les xarxes, als mitjans de comunicació. Cridem la ciutadania perquè, amb aquesta finalitat, se sumi a la manifestació del dissabte 18 de març, organitzada per la plataforma Lleida lliure de franquisme.

Partits, entitats i associacions i persones individualment fa més d’un any que hem intensificat l’exigència de foragitar el franquisme dels nostres carrers. Ara, també, és l’hora que totes les lleidatanes i tots els lleidatans que volen que la ciutat recuperi la dignitat, i no s’honori els repressors sinó les víctimes d’aquests, facin saber ben nítidament i inequívoca el seu enuig i la seua indignació.