60 anys del Tractat Fundacional de Roma

Aquest tractat Fundacional el subscrivien 6 països per l’expansió econòmica, per un millor nivell de vida i per la unió política dels pobles d’Europa. El gener de 1962, després de llargues negociacions i la marató més llarga de la història, va néixer la política agrària comuna (PAC), que es fonamenta en la creació de mercats únics i per tant la definició de preus únics i garantir un nivell de vida comparable al dels treballadors dels altres sectors.

Aleshores es comencen a mirar mesures per finançar aquesta política agrària i trobar una solució comuna per als sis països. Els objectius de la Comissió Europea topen amb el Consell de Ministres del 30 de juny de 1965. El ministre francès d’afers exteriors, va declarar que no volia aquest acord i es va aixecar de la reunió. El govern francès va assenyalar que la comunitat europea estava en crisi, durant set mesos van fer la política de la cadira buida a la Comunitat Europea. És a dir, que fa 52 anys ja va succeir un “mini Brexit” francès. Les disputes eren pel finançament que per fi l’any 1969 es va aprovar, els drets duaners que gravaven els productes importats de tercers països, drets d’importació agrícoles d’un 1% de la base impositiva de l’IVA.

Ara celebrem 60 anys d’aquesta Unió, ara aviat serem 27 països membres, dels 6 que van començar. Mirat així és un bon camí, però si mirem com estem aquí no hem avençat gaire, va començar més humana i més solidària amb la realitat amb la necessitat de fer un front comú tant econòmic com social. Avui la única Política Comuna és la PAC, no s’ha fet cap més política comuna, cada estat té les seves i la Unió Europea en aquest 60è aniversari navega en un mar de fons perdent poder econòmic, credibilitat i valors socials i humanitaris.

Ja seria hora que es posés un rumb més fort, més segur, revisant aquest tractat fundacional. La Unió Europea no es pot permetre aquest guirigall polític, entrar a la Unió per pescar alguna cosa, el que no interessa, no ho faig; amb les mercaderies dels sector primari, amb temes de salut pública, de fiscalitat entre estats membres. Fem dumping entre nosaltres, encara avui després de 60 anys del Tractat hi ha un nord i un sud. Un sud que acaba pagant els plats trencats d’aquells que els esquerden, si realment volem una Europa forta, amb credibilitat a la resta de continents, hem de començar per casa: tenim bons fonaments, ara cal reforçar-los bé per construir un millor futur, si avui celebrem aquest tractat hauríem de recordar que la manca d’aliments a tot Europa a causa de la Segona Guerra Mundial va comportar el Tractat de Roma i la Política Agrària Comuna. Aquesta és la primera assignatura pendent que té la política europea, no ha sabut o no ha volgut entendre el que representa el sector agrícola i ramader.

Fins avui ha servit com a moneda de canvi, lliure comerç, TTIP, veto rus, etc. A canvi, deixem despoblació agrària a la Unió Europea, que ha menyspreat una agricultura i una ramaderia de proximitat, amb garanties de traçabilitat, amb benestar animal i cuidant el medi ambient. Han preferit les produccions de l’altra banda del món, creada i pagada per grans lobbys que col·loquen els seus diners fent més pobres la seva gent –que deien que ajudarien– i els que veritablement ajuden són aquest lobbys a ser més rics. Així ens va, produeixen per nosaltres Brasil, Argentina, Uruguai, Xina, Marroc, Estats Units... portant al tancament milers d’explotacions.

La globalització dels mercats ha destruït molts llocs de treball. La deslocalització de les indústries a Àsia o Àfrica per treballar a baix cost ha fet una Europa d’especuladors i ens tenen a les seves mans.

Com a europea convençuda, penso que som a temps de millorar.