Des del seny i la cordialitat

Responc la senadora Sara Vilà –pertanyent a ICV-EUiA però que ocupa el seu escó per Catalunya Sí que es Pot per designació del Parlament de Catalunya– des de la cordialitat i l’afecte polític que el meu partit, el PSC, ha compartit amb Iniciativa per Catalunya Verds en mandats tant a l’Ajuntament de Lleida com també a la Generalitat, on junts hem fet possible governs d’esquerres.

Faig aquesta remarca sobre l’adscripció política de la senadora Vilà perquè el PSC i ICV hem caminat de la mà per recuperar la Memòria Històrica, un dels projectes més gratificants i necessaris que s’ha dut a terme al nostre país i amb una incidència molt destacada a la ciutat de Lleida, on els efectes de la Guerra Civil van ser particularment devastadors.

Com bé assenyala la senadora Vilà, la Llei de Memòria Històrica es va aprovar el 2007 durant el mandat del president Zapatero, i la Llei catalana del Memorial Democràtic també va tirar endavant el mateix any, essent president de la Generalitat José Montilla. Els socialistes som, per tant, qui hem liderat el projecte de recuperació de la Memòria Històrica a Espanya i també a Catalunya, en aquest cas, amb el suport i total complicitat per part d’ERC i d’ICV.

El compliment d’aquestes lleis, a Lleida, ha estat escrupolós. En les darreres quatre dècades, la Paeria ha suprimit elements franquistes de la ciutat (un dels més significatius, el monument als Caiguts de la plaça de Cervantes, enderrocat el 2008) i ha construït diferents memorials per homenatjar totes les víctimes. Especialment significativa és la feina realitzada al Cementiri de Lleida, que, d’acord amb els historiadors, ofereix com pocs d’altres en el nostre país una ruta en la qual és possible la confluència i, per tant, l’explicació històrica de dues memòries contemplades massa temps de manera separada. També vull ressenyar els homenatges que dediquem any rere any al Liceu Escolar, així com la gran exposició sobre la Transició a la nostra ciutat que milers de persones van visitar a la Panera. Tot just iniciada la Democràcia, la Paeria va suprimir mig centenar de noms de carrers franquistes, d’acord amb el criteri d’una comissió de la qual van formar part regidors del PSUC (després, Iniciativa) i que no va alterar el nom de Ramon Areny i d’altres. Denominacions que Lleida ja va canviar fa quaranta anys ara s’estan canviant a ciutats com Madrid. Reprodueixo un fragment del llibre Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del segle XX (2012), de J. Sagués, C. Mir i J. Barrull, editat per la UdL, el Memorial Democràtic, la Generalitat i l’Ateneu Popular de Ponent: “S’han mantingut els carrers dedicats a algunes víctimes de la repressió revolucionària. Aquestes persones no van estar relacionades amb el franquisme i, en la majoria dels casos, en la seva biografia destaquen altres activitats rellevants. Però el seu record, com el de la resta de caídos, sí que havia estat utilitzat àmpliament per la dictadura”.

En aquest sentit, la Paeria democràtica va decidir conservar el noms del beat Francesc Castelló Aleu, dels Germans Recasens, de Mossèn Reig i de Lluís Besa, que foren afusellats l’any 36. També la Paeria democràtica va decidir dedicar un carrer a Casimir Sangenís Bertran, diputat tradicionalista a les Corts republicanes i executat el 1936 per sentència del Tribunal Popular. D’altra banda, també en democràcia, les autoritats municipals van mantenir els noms dels alcaldes de la dictadura (avinguda de l’Alcalde Areny) i incorporar al nomenclàtor els que faltaven, Alcalde Sangenís i Alcalde Montaña (Miquel Montaña, entre altres càrrecs, també va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió el 1984).

El nomenclàtor actual de Lleida s’ha establert en Democràcia i jo no em considero més demòcrata que els alcaldes i les corporacions que m’han precedit. Però, lluny de qualsevol actitud de supèrbia (en contra del que diu la senadora Vilà), el govern de la Paeria ja va anunciar en un Ple que canviarà la nomenclatura si així ho demana la majoria de les persones empadronades als carrers sobre els quals s’ha formulat una petició.

L’Ajuntament de Lleida ha treballat i continuarà treballant per a la recuperació de la Memòria Històrica a la ciutat amb seny i sense caure en les agitacions radicals o en les instrumentalitzacions polítiques que estem vivint en els darrers mesos, on hem vist determinats partits i determinats polítics que han volgut construir-se una campanya a costa del franquisme i creant conflicte allà on mai hi havia hagut problemes (com s’ha comprovat en el cas de les antigues plaques dels habitatges protegits).

Senadora Vilà, no estem nus. Seguim vestint, amb classe i cordura, la Memòria Històrica a Lleida.