Moderada millora del cicle

Continuen les pujades a les borses i a les TIR. L’Ibex 35 acumula en el que va d’any un 8,5 per cent; l’Eurostoxx 50, un 3,6 per cent; el DAX, un 3,6 per cent, i l’S&P americà, un 4,5 per cent. Per la seua part, malgrat el repunt, les rendibilitats dels bons segueixen baixes, amb la TIR a Espanya a 2 anys en el -0,17% i a 5 anys en el +0,59%. A Alemanya, la TIR a 2 anys està en el -0,82% i la TIR a 5 anys, en el -0,36%.

A nivell macroeconòmic, els indicadors avançats apunten a una acceleració del cicle econòmic, encara que s’atansen a màxims i suggereixen creixements potencials inferiors al passat (menor capex). El cicle, doncs, millora, encara que de forma moderada.

Els resultats empresarials han deixat per la seua part bones vibracions, superant les estimacions del 2016 i amb revisions a l’alça per al 2017-2018, sobretot a Europa. Com a catalitzadors positius, tenim el repunt de la inflació, el risc de divisa més controlat (euro-divises Llatinoamèrica), els tipus baixos i el control de costos.

El context macro i de resultats és positiu, però existeix el risc d’una possible decepció en quantia i en durada del missatge de Donald Trump. L’estímul fiscal promès per Trump i ja descomptat en part a les borses continua sense concretar-se.

Addicionalment, continuem vigilant el calendari electoral a Europa. A Holanda, el passat 15 de març es va produir una victòria dels partits proeuropeus (vencedor, Mark Rutte), mentre que Geert Wilders, l’ultradretà i antieuropeu, va quedar en segon lloc, reduint la pressió dels populismes. Els pròxims esdeveniments seran a França, amb les presidencials a l’abril, a Alemanya al setembre i a Itàlia al setembre-novembre.

Quant a la inflació, apunta a l’alça més als EUA que a Europa. El mercat laboral americà es troba en la plena ocupació (4,7%) i existeixen pressions salarials a l’alça. A l’eurozona, l’IPC va assolir al febrer l’objectiu del 2%, però el BCE continua considerant-ho un efecte conjuntural. Això està portant a un increment en les TIR, encara que en alguns països és més aviat un component específic de risc, país com en el cas francès, per la incertesa electoral.

Veiem, doncs, en el curt termini certs riscos (risc polític, falta de concreció en el programa de Trump i obstacles que poden sorgir per implementar les seues promeses en reforma sanitària, reforma fiscal, proteccionisme comercial i pla d’infraestructures –1 bilió d’USD) que podrien determinar preses de beneficis. Per la seua part, els bancs centrals seguiran donant suport als mercats, però cada vegada menys. Per tant, recomanem augmentar la liquiditat per disposar de cash i aprofitar correccions per comprar.

L’S&P va iniciar la seua tendència alcista el març del 2009, la segona ratxa més llarga de la història des de la d’octubre del 1990.

Aquest fet, sumat que les valoracions de les companyies europees són més atractives, ens fa pensar en un recorregut més gran a la borsa europea que a l’americana.