Murs, no; ponts, sí, per connectar amb el futur

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el Congrés del Partit Popular de Catalunya, en el qual ha estat elegit President Xavi García Albiol amb l’aclaparador suport del 92% dels vots. El nou líder afronta dos importants reptes: superar els bons resultats de la seua predecessora Alicia Sánchez Camacho i convertir el PP en la referència de tots els catalans que no volem trencar amb la resta d’Espanya. Xavi Albiol compta amb l’aval dels militants, el president Mariano Rajoy i els vots obtinguts a Badalona, que li van permetre aconseguir una alcaldia de la qual només el va poder desallotjar un pacte impresentable.

Es compleixen seixanta anys de la construcció de la Unió Europea entorn dels grans valors que la conformen: pau, democràcia, llibertat, drets humans i Estat de Dret. Els mateixos valors que defensa el Partit Popular i que recull la nostra Constitució del 1978. S’han superat anys d’enfrontaments que van desembocar en dos terribles guerres mundials i els que abans eren enemics irreconciliables s’han convertit en íntims aliats. La Unió Europea és avui un admirable espai de solidaritat, prosperitat i benestar en el qual tots volen entrar.

La intervenció de Mariano Rajoy pot resumir-se en cinc grans objectius. El primer, volem continuar junts, com sempre hem estat. Més temps que cap altra nació europea. Volem una Catalunya a Espanya i a Europa i no fora d’Espanya i Europa. Llei i democràcia són inseparables. Exigim que es compleixi la Llei. Quina força tenen per fer complir la llei els dirigents que no la respecten? En un Estat de Dret, és obligat respectar la Constitució, l’Estatut i els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries. No es poden aprovar Pressupostos il·legals ni incomplir sentències judicials.

Les institucions i els mitjans públics de comunicació han d’estar al servei de tots els catalans i no només al servei dels separatistes i cal recuperar la cohesió interna destruïda pels qui instauren llistes de bons i mals catalans. Cal allunyar els extremismes antisistema dels poders de decisió perquè posen en risc el model econòmic i social de Catalunya i la convivència. Quan es desafia la legalitat i es dóna el comandament a un partit de pinxos i filoterroristes la violència no tarda a arribar, com s’està veient.

El que ha d’importar en política és el que importa a la gent, la solució als seus problemes. Això és el que va portar a l’Alcaldia de Badalona Xavi Albiol i el que ha permès que Mariano Rajoy hagi esquivat el rescat i superat una crisi en la qual es van perdre 3,4 milions de llocs de treball i 70.000 milions d’euros de recaptació. Aquest any recuperarem el PIB perdut perquè som el país que més creix i més ocupació crea a Europa amb ni més ni menys que mig milió de llocs de treball a l’any. Aquest èxit ens permetrà assolir els 20 milions d’ocupats el 2020.

Aquest és el futur que els ciutadans esperen dels seus governants. I per a això es necessita estabilitat. El diàleg no consisteix a parlar només del que ningú no pot demanar a un governant que, com a obligació, ha de fer complir la Llei. Ara ja es veu que els que demanaven diàleg només pretenien xocar, perquè el dret de tots els espanyols a decidir el que volen que sigui el seu país no és un dret d’una part dels espanyols, sinó un dret de tots. Del que cal parlar és dels serveis públics, de la sanitat, de les pensions, de l’educació i d’aquest Pla d’Infraestructures per a Catalunya que ha presentat Mariano Rajoy aquest dimarts a Barcelona. De l’N-240 (55 milions previstos d’aquí al 2020), del Corredor Mediterrani, de Rodalies. I recordar també que l’AVE, el Segarra-Garrigues i el Túnel de Vielha han arribat a Catalunya gràcies a Governs d’Espanya del Partit Popular.

I on després és una ofensa intolerable parlar en nom de tots els catalans quan no es respecta ni la meitat però s’enganya tothom quan s’oculten les conseqüències d’una ruptura que ens deixaria fora d’Espanya i per tant d’Europa i del Mercat Únic.

El món i Europa caminen cap a la integració i els ponts no es poden substituir per murs basats en projectes irresponsables que pretenen maquillar l’odi i el rancor que sorgeixen quan es destapa el 4% de trenta-tants anys de Pujolisme. Els murs separen i els ponts uneixen. I aquestes, les que uneixen, són les infraestructures que ens interessen a tots: ponts i no murs, les que ens connecten amb el futur.