Som massa bona gent!

Sóc en Jordi Navarra, un dels 5 pagesos/ramaders que quedem a Sant Esteve de la Sarga, un municipi de 120 habitants dispersats entre 9 pobles i molt territori al peu del Montsec, on hi ha el Congost de Montrebei, perquè m’ubiquin els lectors. Aquest cap de setmana la meteorologia ens l’ha feta grossa en forma de nevada primaveral en cotes baixes, i els humans no hem estat a l’alçada. Hem tingut durant moltes hores el municipi sense la poca cobertura de mòbil que tenim normalment, els accessos als nostres pobles els hem netejat amb els nostres tractors, perquè la competència de mantenir desenes de quilòmetres de carreteres del nostre municipi resulta que és municipal i fer-ho nosaltres és la manera més efectiva quan passen tantes coses alhora i en tants llocs. A més, no cobraré el gasoil, perquè l’oposició que ve els caps de setmana no em denunciï per prevaricació. Hem tingut tot el municipi 18 hores sense llum, perquè això no ho podem resoldre nosaltres, està en mans de les empreses del sector. Sort que a pagès encara tenim foc a terra per no gelar-nos. En dos pobles han tardat 36 hores a tenir servei elèctric, i passades 48 hores, el dilluns 27 de març encara tinc una casa propera al Congost de Montrebei que no té subministrament, com tampoc el tenen els veïns de Castissent, ja al municipi de Tremp. I cap veí ha trucat a TV3. Som massa bona gent. Gent de muntanya, fets a tot i que sempre practiquem aquella dita que abans d’exigir s’ha de complir. A fe de Déu que aquí complim, i potser va sent hora de que ens plantem i exigim! Aquesta situació sobrevinguda ha superat alguns límits, 48 h després encara hi ha als carrers de pobles del municipi cables en tensió trencats sense que els operaris, que ja he conegut al segon dia, desbordats, puguin donar-hi solució. És el cas de la carretera local on hi ha una torre partida amb els cables penjant a les proximitats del Congost de Montrebei, o el de dues persones de més de 80 anys que no han pogut sortir de casa durant dos dies, perquè un cable elèctric trencat els ha bloquejat la sortida de casa. Aquest país que volem que sigui un Estat, s’ha de fer gran i ha de desplegar el govern al territori, per entendre, planificar i actuar en base a la nostra realitat. Després de la feina realitzada per la gent que treballa per Endesa potser amb capacitat de decisió al territori, posant tres grups electrògens ningú hauria passat una o dues nits sense corrent elèctric al Pallars Jussà. Igual, entre totes les centrals d’alarma i emergència amb qui he parlat, protocols i serveis diversos, no ubicaven el meu municipi? Potser al recuperar el subministrament, al cap de 18 h el poble que es diu com el municipi, han donat el tema per resolt? Us parlo d’aquests temes perquè sóc l’alcalde, màxim responsable de quasi tot, també de les emergències. Obligacions i pocs recursos. Hem trucat repetidament a Endesa, al 112 i al sum sum corda, i 18

h després de tot, al CECAT el diumenge els constaven zero incidències pendents a Sant Esteve de la Sarga. És tant evident que en condicions adverses l’esforç de moltes persones ha arreglat moltes coses, com que la descoordinació és monumental, fet que minimitza aquests esforços. Alcaldes de la comarca són testimonis de la dedicació dels regidors i el personal municipal i d’operaris subcontractats per l’elèctrica treballant a tot drap i en situacions difícils. Però, per què no ha vingut ningú a recollir els cables elèctrics trencats als carrers dels meus pobles? Per què no m’ha trucat ningú de l’empresa? No tinc interlocutor autoritzat d’Endesa a qui preguntar-li. Només números d’incidències. Gràcies a la paciència del veïnat, a la delegació del govern, als companys de l’ajuntament, al Consell Comarcal i al partit pel seu suport, gestions i consells durant el cap de setmana. Ho explico des de la impotència de no poder resoldre els problemes bàsics de la meva gent, ho explico perquè potser així els bombers podran tenir aparells no caducats per verificar l’estat de cables elèctrics, abans de procedir a apartar-los dels carrers. Ho explico perquè el nou país no mantingui vells esquemes i els errors que comporten, i perquè no vull pensar que la lluita per l’equilibri territorial, enlloc d’un objectiu, sigui una quimera. Salut, serveis bàsics i República!