Augment del descans per paternitat. Passa dels tretze als vint-i-vuit dies

La millora sobre el descans paternal té vigència a partir del primer de gener del 2017. Aquest descans es pot disfrutar en els casos de naixement de fill, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment. Fa diversos anys que es volia fer aquest salt, però, per causes que no vénen al cas, cap govern no s’atrevia a fer-ho.

Recentment, i a causa d’un consens entre diferents forces polítiques, han donat lloc a aquest avenç social per a una millor convivència dins de l’espai comú i facilitar el contacte amb aquesta nova persona que passa a formar part d’aquest grup de parents que es diu família, encara que, algunes vegades, sigui monoparental. Es pensa normalment en el nounat, però aquesta mena de descansos inclouen un altre tipus de situacions que suposen augmentar el nombre de persones que conviuen sota un mateix sostre.

L’empresa, mentre duri l’absència legal del treballador, només estarà obligada a cotitzar per l’empleat el cent per cent de la seua base reguladora (quantitat cotitzada el mes anterior), ja que les prestacions les percebrà directament de la Seguretat Social. No obstant, si contracta un substitut per cobrir la plaça, sempre que tingui la condició de figurar com a sol·licitant d’ocupació, també tindrà una bonificació del cent per cent de la quota empresarial.

Hi ha estudis en els quals visionen una Europa poblada de gent d’avançada edat i Espanya no és una excepció. En síntesi, hi ha una desproporció entre les jubilacions i els naixements, de la qual cosa deriva, segons dades estadístiques, el fet que actualment cada dos actius sostenen un passiu. Els experts assenyalen com a causa d’aquest fenomen l’esperança de vida creixent i una de tardana i baixa fecunditat.

Tota aquesta legislació protectora de la paternitat i la maternitat té com a finalitat intentar un equilibri de la població entre naixements i morts.

En llenguatge pla, això equival a dir que les dones comencin a procrear a una edat més primerenca i amb més intensitat. Dubto que aquestes polítiques incentivin a fer canviar els costums i renunciar a un sistema de societat que s’ha vist instal·lat a través dels anys.

La solució no és immediata. La història ens ensenya el transvasament de persones d’un territori a un altre, buscant uns mitjans de vida millors, sigui de manera pacífica o per mitjà d’accions bèl·liques.

S’imaginen aquests centres de refugiats, per exemple a Turquia, que amenaça d’obrir les portes dels camps de concentració on es troben estabulats tants milers de persones sense cap futur i desesperats? Pot ser un desastre. Europa té la paraula.