Factures pendents

En el darrer ple municipal, es va tractar la incorporació del romanent del 2016 i les despeses pendents de pagar al pressupost del 2017. Simplificant molt, podem dir que el romanent és el superàvit que té una administració a final d’any. I la Paeria, a final de l’exercici 2016, ha ingressat 5 milions més del que s’ha gastat. Perquè o bé s’ha ingressat més del que comptàvem o bé no s’ha executat tot el estava previst… O les dos coses, com ha passat aquí.

S’ha ingressat més perquè ha augmentat la recaptació per impost d’obres i per multes de circulació. I, sobretot, perquè la Generalitat ha pagat 5 milions d’euros que ens devia. Economia i Finances, actualment gestionada per ERC, ha començat a complir. D’altra banda, s’ha fet menys del que estava previst. Que vol dir que no han complert allò votat pel Ple en l’aprovació dels pressupostos. Com tampoc allò pactat en l’acord firmat amb ERC-Avancem. Així que el romanent de tresoreria, pregonat fa uns dies de forma pomposa i emfàtica als quatre vents per Àngel Ros i el seu equip, no és ben bé mèrit seu, sinó més aviat conseqüència d’un demèrit. Un demèrit perquè es va deixar d’executar gairebé 7 milions d’euros en inversions. Demèrit perquè no es van executar en el seu moment més d’1 milió d’euros dels que 4 teníem pactats en l’acord pressupostari. Demèrit perquè es va deixar a deure diners del servei de zona blava a la concessionària, quan ja fa mesos que la situació s’hauria d’haver finiquitat. Demèrit perquè moltes de les actuacions anunciades a bombo i plateret del Pla d’Acció Municipal socialista no s’han fet. Ni es faran.

La gestió del servei d’aparcament controlat continua en mans de la concessionària més d’un any després d’haver decidit que es remunicipalitzava. Així que encara hem de pagar diners de la concessió, un sobrecost que els socialistes no van contemplar en el pressupost 2017. I per poder-ho pagar, tres mesos després d’haver aprovat els comptes, ens demanen de refer-los perquè els havien fet malament. Ja vam avisar, però Ros, tossut que tossut amb la seua proposta. Per tot això, el PSC i el seu soci C’s han aprovat el reconeixement de crèdit –amb l’abstenció del PP i el PDeCAT–, una operació que es fa quan l’equip de govern se salta els principis pressupostaris. Principis com que cal gastar el que toca i quan toca. O com que les despeses fetes han d’estar pressupostades prèviament, com obliguen una llei estatal i una altra de catalana. Com ho marca la pròpia normativa de la Paeria: les bases d’execució de pressupost i el cartipàs. Fa just un any, l’oposició vam presentar i aprovar una moció de reprovació per aquest motiu. Una moció que, a part de reprovar l’equip de govern, deia en el seu punt quart que tota despesa fora de pressupost havia de ser comunicada prèviament a la comissió d’economia. Cosa que no s’ha fet mai. Però el que més sorprèn és que hi ha factures corresponents a despeses fixes o previstes que ja estaven pressupostades pendents de pagament: en subministraments i en manteniment, 330.000 € de més; en protocol, gastats gairebé 20.000 euros més dels pressupostats; en activitats culturals hi ha 25.000 € “extra”; 110.000 per a divulgació i premsa; per a festes, 142.000 (entre festes populars, Aplec i cases regionals). I els 825.000 per a la concessió de zona blava. Gairebé hi ha 1,5 milions d’euros gastats sense pressupostar. Una part dels quals, —insisteixo— segur que estaven pressupostats. I no entenem què ha passat que no els han pagat com i quan tocava.

L’equip de govern diu que, si no s’hagués aprovat el reconeixement de crèdit, els proveïdors no haurien cobrat. Doncs que Àngel Ros i els seu govern expliquin als proveïdors que els han encomanat feines que no els podrien pagar. I que pagaran ara, mesos després d’haver contractat el servei i d’haver presentat les factures, perquè van contractar-los sense poder-ho fer. I que estaven avisats que no ho fessin més, així. I que ho han tornat a fer. Poc rigor pressupostari i improvisació en estat pur.