Clàusula terra: el Tribunal Suprem exclou alguns casos de la retroactivitat total

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de desembre de 2016 va suposar un dur cop a l’economia bancària a l’establir la retroactivitat total per als afectats per les clàusules terra, que permet a aquests recuperar els diners cobrats de més per les entitats des del moment en el qual havien firmat l’escriptura de préstec. Com a conseqüència d’aquesta sentència, s’havia produït un greuge comparatiu per als que havien obtingut sentències fermes abans d’aquesta data.

Per aquest motiu, es van plantejar demandes en les quals s’al·legava la doctrina de la sentència del Tribunal de Luxemburg per revisar la sentència ferma anterior en la qual únicament es condemnava a la devolució del que s’havia pagat de més després de la publicació de la sentència de 9 de maig del Tribunal Suprem. El Tribunal Suprem finalment s’ha pronunciat sobre aquest tema: ha descartat revisar les sentències fermes en matèria de clàusules terra anteriors a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de desembre de 2016.

Aquesta decisió es recull en una Interlocutòria –de la qual ha estat ponent el magistrat Rafael Sarazá– que inadmet a tràmit una demanda que pretenia revisar una sentència ferma dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Torremolinos l’octubre de 2016. En l’esmentada demanda, els recurrents al·legaven que la sentència europea podria considerar-se un “document” nou en el qual basar el recurs de revisió. En resposta, l’Alt Tribunal ha rebutjat tal plantejament, argumentant que la sentència del Tribunal de Luxemburg no existia –no era un document ocult com exigeix la llei processal– quan es va dictar la sentència del Jutjat d’Instància esdevinguda ferma.

El Suprem raona la seua decisió reconeixent l’efecte de cosa jutjada (malgrat que, de moment, només per al cas de demandes individuals). Així mateix, entén que no és possible obtenir la revisió d’una sentència ferma pel simple fet que una altra posteriorment estableixi una jurisprudència que esdevingui incompatible amb l’argumentat amb l’anterior. En tal sentit advoca pel principi de seguretat jurídica, que es veuria conculcat si les sentències estiguessin sotmeses a constant revisió.

El Tribunal apel·la a jurisprudència pròpia que preserva la fermesa de les sentències davant modificacions posteriors de la jurisprudència adoptades pel mateix Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional. Pel que fa a tribunals internacionals, només permet la revisió de sentències fermes si la sentència prové del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, però no en canvi quan es tracti del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Aquesta decisió suposa una victòria per a les entitats que havien estat condemnades com BBVA, Abanca, Cajamar o Banc Popular, però, evidentment, només per als supòsits referits. Al contrari, l’esmentada resolució representa una cosa molt negativa per als afectats per clàusules terra. I és que ara es troben en una situació en què, després d’haver obtingut una sentència ferma favorable anterior a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de desembre de 2016, només poden recuperar el cobrat de més en aplicació de la seua clàusula terra des del 9 de maig de 2013. No obstant això, s’ha de puntualitzar que pel que concerneix als procediments que actualment estiguin encara en tràmit (inclosos aquells en els quals hagués recaigut sentència però s’hagués recorregut, i hagués restat pendent de resolució definitiva) així com els casos pendents de reclamació, podran reclamar la retroactivitat total avalada per la sentència del Tribunal europeu. Vist el panorama actual, i en el supòsit que es vegi afectat per l’esmentada situació, li recomanem que posi el seu cas en mans d’un advocat que pugui defensar els seus drets.