Educar per saber ser

fa exactament

un any i mig que vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Certament, poc temps per haver pogut submergir-me en la feixuga mecànica parlamentària però temps suficient per evidenciar certs elements que demostren que molt sovint posem l’accent en el que volem tenir per fer les coses i oblidem el perquè volem fer-les. Com a membre de la Comissió d’Ensenyament, gairebé puc assegurar que més del 80% de les propostes de resolució que s’hi han debatut han anat dirigides a dotar el sistema educatiu de nous equipaments i a resoldre els problemes derivats dels anys de recessió econòmica. Importants tots ells, gairebé m’atreviria a dir que indispensables. Però també de la mateixa manera que és indispensable debatre sobre innovació pedagògica i sobre les noves necessitats de l’alumnat entès com a màxim beneficiari de tot el sistema educatiu.

El coneixement de per si entès com una acumulació de continguts ha perdut part de la seva utilitat tenint en compte la desproporció entre la capacitat de retenció d’una persona i el volum d’informació que se li genera al seu voltant. De fet, més que els coneixements en si, són les relacions existents entre ells les que permeten innovar i crear. I per aquest motiu, des de Junts pel Sí entenem que cal avançar cap a un model on l’objectiu sigui aprendre a aprendre i on els valors, les actituds i les intel·ligències emocionals, socials i creatives tinguin un paper de màxima rellevància.

Tal com afirma Eduard Vallory, ànima mater del projecte d’innovació pedagògica Escola Nova 21, la major part de la dades que tenim avui s’han generat en els darrers dos anys. Això implica indubtablement replantejar el sistema de processament i tractament d’aquestes dades i la forma com l’individu s’hi enfronta, o més ben dit, com les interpreta, les gestiona i les utilitza per a desenvolupar-se personal i col·lectivament.

Ens hem de plantejar com a societat educar per a esdevenir i formar ciutadans lliures i alhora responsables en l’entorn més proper i en la globalitat del món sencer, capaços de bastir un model de vida basat en la dignitat i el benestar i capacitats per saber donar resposta als nous reptes que es presentin. No n’hi haurà prou a saber. Caldrà saber ser, saber fer i saber conviure. I aquí és on tots hi tenim la nostra part de responsabilitat. Educar és treballar amb el material més sensible de la nostra societat, els infants i els joves, i de la mateixa manera que es demana la màxima excel·lència en tots els àmbits de la societat, és en l’àmbit de l’educació on precisament cal autoimposar-nos la màxima exigència, tenint en compte que les decisions que es prenguin influiran indefugiblement en les societats presents i futures. Actualment, el sistema educatiu disposa d’uns elements per avaluar l’èxit educatiu. Són valors que ens permeten quantificar graus d’assoliment d’objectius. Es tracta d’elements avaluadors a curt termini, que ens permeten fer una fotografia instantània del pols educatiu. Però també és evident que ens cal observar l’èxit del model educatiu des d’una perspectiva més allunyada i qualitativa, a llarg termini i observant quina incidència ha tingut en la societat futura. Aquest és un exercici complicat i que a les diferents formacions polítiques ens costa, ja que sovint ens movem en les dinàmiques i els cicles electorals. Per aquest motiu, ara més que mai ens cal disposar d’una nova llei d’educació de Catalunya, robusta, amb plenes competències i capaç de donar resposta als nous reptes que ens emergeixen. L’educació ha de ser la punta de llança d’una societat justa, garant de l’equitat i de la inclusivitat. Treball cooperatiu, personalització de l’aprenentatge, potenciació de les habilitats personals i foment de la creativitat han de ser icones del model educatiu de la nova República Catalana. I això només passa per poder decidir. Decidir en el tot. Decidir per tot.