Rubricar en confiança

Cada vegada resulta més habitual que les relacions basades en la confiança quedin regulades per escrit, mitjançant una sèrie d’acords la pretensió dels quals acostuma a ser la fixació d’un codi de procediment, en el suposat cas que succeeixin situacions que, a priori, se’ns presenten més que improbables.

Ens hem referit en diverses ocasions al Protocol Familiar, però el mateix succeeix amb els Acords Prematrimonials (encara que ens vingui a la memòria el Massey pre-nup de Crueltat intolerable) i, naturalment, amb els acords o societats empresarials forjats a l’entorn de vincles d’amistat o cordialitat. El caràcter comú de tots plegats és la senzillesa, la credibilitat que genera el vincle afectiu que uneix als integrants de la relació.

Tanmateix, a pesar de la bondat d’aquest tret que els uneix, em resulta inevitable aconsellar –amb un confrontat sentiment de frivolitat– el fet de procedir a l’atorgament escrit d’una regulació preventiva.

A títol personalíssim, considero que la societat actual ens porta a sospesar el fet de convertir aquesta frivolitat en naturalitat, en una part del procés previ a l’eficàcia d’un nou lligam. Per aquest motiu tinc clar que qualsevol relació empresarial, encara que estigui forjada en la més absoluta confiança, ha de quedar sempre documentada.

I és que, lamentablement, la meua experiència professional m’ha anat demostrant que ja no sempre n’hi ha prou amb la paraula, que els Pactes de Cavallers (disculpin-me les Senyores per la remissió a l’expressió popular) i fins i tot l’ètica professional escassegen cada vegada més, i que ara més que mai els interessos propis no prevalen per sobre dels considerats aliens.

Així doncs, les situacions que ens haurien de sorprendre s’han tornat naturals i el que avui dia ens sorprèn és, precisament, la gent de paraula i la bona fe.

Davant d’aquesta visió amb un regust pessimista, hem de procurar, sempre des de l’entorn de la camaraderia inicial, conèixer aquelles situacions en les quals la paraula escrita podria arribar a ser-nos d’utilitat.

Ja no resulta excepcional que l’inici d’un projecte empresarial es vegi acompanyat del que es denomina Pacte de Socis o Accionistes, Pacte Extraestatutari (atès que, com el nom indica, complementa o amplia qüestions que no regulen els Estatuts Socials) o Pacte Parasocial.

Les principals premisses d’aquests Pactes giren a l’entorn de la relació dels Socis entre ells i amb la mateixa Societat, en regular-les i en preveure uns mecanismes de desbloqueig, d’exercici de drets polítics i de no agressió, sempre sota el postulat de procurar el bon final i la continuïtat de l’empresa, evitant el detriment dels seus socis i respectant la voluntat social.

A tall d’exemple, paràmetres com per exemple la previsió d’una fórmula de sortida poden arribar a evitar-nos llargues negociacions i facilitar el seu exercici d’una manera ordenada, sota l’empara, si és encessari, d’un acord previ.

La intenció, així doncs, no ha de ser soscavar la confiança, sinó desenvolupar-la per escrit, amb l’objectiu de consolidar-la i de procurar eines d’avinença per al bon final del negoci. Es tracta d’adoptar, al capdavall, la rúbrica de la confiança.