Llegir és molt rendible

Per casualitats de la vida, aquest any m’ha tocat publicar la meua columna en dates significatives, l’anterior l’1 de gener i aquesta el 23 d’abril, de manera que no he hagut d’esforçar-me per triar la temàtica, que m’ha vingut donada. Si a començaments d’any vaig desitjar millors líders dels que suportem, avui és, sens dubte, el dia idoni per recordar que llegir un llibre és una ganga, ja que té una magnífica relació entre cost i prestacions.

Un llibre costa entre deu i trenta euros en format imprès, i d’un a nou en format electrònic. Es pot llegir a estones perdudes, aprofitant el temps. El filòsof i gran escriptor José Antonio Marina va definir el concepte de drapaire del temps per promoure l’aprofitament d’aquests moments perduts. Tenir un llibre a mà ens evita malgastar-los.

Siguem conscients que hi ha moltes coses que desconeixem, tant a nivell individual com col·lectiu. La formació que hem rebut, tant la humana com l’acadèmica, és manifestament imperfecta; limitada, amb carències molt greus. Com que no podem rebobinar el temps i tornar al col·legi, ens centrarem en el que es pot fer.

La bona notícia és que si un vol pot millorar permanentment els seus coneixements i els de la seua família o els del seu equip. És molt fàcil: s’aconsegueix llegint llibres interessants i practicant les recomanacions que contenen. Promoguem i recuperem l’hàbit de la lectura.

Per citar una carència significativa, la majoria de les persones a l’acabar els estudis secundaris no disposem d’un mínim de base filosòfica i psicològica, i això succeeix en contra de tota lògica, ja que les idees són molt poderoses. Les ideologies mouen el món. Estudiar filosofia, occidental i oriental, ensenya a pensar i a raonar.

Les persones pensen, els vegetals no. L’eina més poderosa que tenim és el cervell. Les persones pensen i en conseqüència actuen, en funció de la seua filosofia de vida, de la seua personalitat i de la seua cultura.

Un dels llibres que considero de lectura obligatòria és L’home a la recerca de sentit del metge jueu vienès Viktor Frankl, fundador de la logoterapia, coneguda com la tercera escola vienesa de psicoteràpia, la primera és de la psicoanàlisi de Freud i la segona la psicologia individual d’Adler. Al llibre, Frankl, explica la seua experiència als camps de concentració nazis, i el que hi va aprendre.

Ensenya com hi ha moltes circumstàncies que s’escapen del nostre control, però passi el que passi al nostre voltant, sempre podem escollir l’actitud amb la qual ens hi enfrontem. Ningú no pot canviar el que pensem, el que tenim a la nostra ment, és la nostra llibertat última, poden bloquejar-nos físicament, però mai mentalment.

Frankl observa com sobreviuen aquells que no es rendeixen. Insisteix en la importància d’una visió transcendent de la vida, de buscar i trobar el sentit de la nostra existència, de saber per què ens hem aixecat aquest matí i que és el que de veritat ens motiva. És un llibre enriquidor i positiu malgrat tenir les arrels en una de les tragèdies més grans viscudes per la humanitat.

En el fons, els éssers humans només posseïm el que tenim a la nostra ment, la nostra actitud davant la vida, els nostres coneixements i els nostres bons hàbits. En aquesta línia de pensament, per a mi el líder és aquella persona que ajuda els altres a tenir l’actitud adequada en tot moment, independentment de les circumstàncies, de vegades terribles, que ens envoltin.