Manifest 1r de maig

En els últims mesos, hem participat en la negociació d’un acord en matèria d’ocupació pública que permetrà la convocatòria en els propers 3 anys de més de 260.000 places en les diferents Administracions Públiques. Aquesta oferta té un caràcter històric pel volum de places, garantint amb això el sosteniment dels serveis públics i alhora millorant les condicions laborals a milers de treballadors.

No obstant això, ha arribat el moment de fer un pas més perquè tots els empleats públics i els treballadors del nostre país tornin a la situació preexistent a la crisi i vegin compensats els esforços que s’han realitzat en els últims anys. Els ciutadans del nostre país han de recuperar la posició dins de l’Estat de Benestar i de Justícia Social que mereixen. I els nostres representants polítics estan obligats a recuperar el crèdit i la confiança que tan merescudament han perdut per la seva ambició desmesurada de poder en molts casos, l’avarícia econòmica en d’altres, i la mediocre gestió de la seva representació que, en general, anteposa l’interès del partit al dels ciutadans, perjudicant greument els serveis bàsics i creant bretxes socials inassolibles en una societat avançada.

Els empleats públics no podem resignar-nos. Hem de recuperar l’estructura salarial de l’any 2010 prèvia a la gran retallada de salaris, i les pagues extres íntegres. A més, reclamem una clàusula de revisió salarial que mantingui el poder adquisitiu de les retribucions. Sabem que els salaris no han estat els culpables de la crisi, i tots els treballadors tenim dret a un salari digne que ens permeti avançar i viure de millor manera.

Perquè ens fem una idea de la contundent duresa amb què ha estat tractat el mercat laboral, un terç dels assalariats (34%) –més de 5,7 milions– cobren menys de 645 euros al mes.

La crisi ens deixa una evolució precària dels mileuristes cap a cotes per sota del salari mínim interprofessional. I encara que aquesta precarietat la pateixen tots els trams d’edat, són els més joves els principals perjudicats, de tal manera que el 75% dels joves amb ocupació estan per sota del salari mínim interprofessional. Espanya, a més, és el sisè país amb més bretxa salarial de gènere entre els 28 estats membres de la Unió.

El 2013, el Banc d’Espanya es va permetre el luxe de recomanar contractar per sota del salari mínim interprofessional, però, ara que l’economia creix, no escoltem ningú dir que s’apugin els salaris per sobre de l’IPC, de manera que seguim acumulant precarietat i ampliant bretxes salarials.

Una infinitat de raons fan necessari, ara més que mai, una representació laboral compromesa, seriosa i transparent, amb plantejaments reivindicatius de tall modern i professional, sense ambigüitats ni lligams ideològics ni econòmics. CSIF compleix tots els requisits per actuar com a alternativa sindical a les organitzacions tradicionals, amb la professionalitat i la independència necessàries per escometre els compromisos que la societat exigeix d’una organització sindical, que té com a principal missió la defensa de l’interès general de tots els treballadors.

CSIF és una organització sense posicionaments polítics i amb plena independència econòmica, Independència amb majúscules per la qual només ens devem als nostres afiliats.