La jubilació de l’empresari

L’empresari individual, també conegut com a autònom, a qui no afecten ni els dies de la setmana ni els horaris, també té dret a jubilar-se i percebre la corresponent pensió, compliments que siguin els requisits exigits per la normativa fixada pel sistema de la Seguretat Social. Tot perfecte, però caldrà buscar una solució legal, quan a part de l’autònom, compta amb la col·laboració de personal assalariat. L’Estatut dels Treballadors té previst l’acabament de la relació laboral, per les causes de mort, jubilació o incapacitat de l’empresari, havent d’entendre’s com a incapaç el fet que presenta una inhabilitat manifesta que li impedeixi de desenvolupar les seves funcions directives. No és necessari que la incapacitat sigui declarada per la Seguretat Social, encara que és recomanable. En primer terme, analitzarem què passa amb la jubilació, ja que la solució per als altres supòsits seria similar.

Si desitja abaixar la persiana i la seva desaparició del món empresarial, la indemnització a què té dret el personal serà d’un mes, qualsevol que sigui la seva antiguitat, a part de les proporcions per cessament. Si canvia d’opinió i opta pel traspàs de l’activitat, el continuador ha de fer-se càrrec del personal en les mateixes condicions del seu antecessor i, així mateix, l’adquiridor haurà de comprovar que el seu antecessor no tingui cap “forat” amb la Seguretat Social, ja que també en seria responsable. Per al cas de mort, la viuda o els hereus són els que hauran de decidir sobre el futur que els ha tocat en sort. Tenen tres opcions: reprendre el treball llegat; transferir el negoci a un tercer; i per últim, la més dramàtica, passar el forrellat amb cessament del personal.

Hi ha una altra fórmula que es denomina “Jubilació activa” dirigida a l’autònom que vol continuar capitanejant la nau amb tota la seva tripulació i alhora percebre la seva pensió de jubilació. Des del 2013 es permet aquesta compatibilitat, encara que se li exigeixen determinats requisits: tenir complerta l’edat reglamentària; haver cotitzat 35 anys i sis mesos als sistemes de la Seguretat Social; i renunciar al cinquanta per cent de la seva pensió. L’altre cinquanta el percebrà el dia que digui: ja n’hi ha prou, deixaré pas a la joventut...

Una altra qüestió. Quan el propietari no és individual sinó quan ho és d’una societat mercantil (SL o SA), els tràmits són diferents i procedeix la dissolució i extinció de la societat, acompanyada de la seva liquidació.

Els acomiadaments canvien de formes, ja que el que és procedent és la normativa de l’acomiadament objectiu; tràmit de consultes, etc., cosa que ens porta que les quanties del cessament també varien (20 dies per any de servei, màxim 12 mensualitats).