Recuperem els ajuts a la cultura

A vegades hi ha preguntes tan senzilles, tan òbvies, que les donem per respostes sense adonar-nos de la seva complexitat. Qui fa la cultura? n’és una d’elles. Dels dits que la gesten als ulls que la miren, la forquilla és molt àmplia i no ens entretindrem a estudiar-la. El que sí que tenim molt clar al Comú de Lleida és que entre les responsabilitats que ha d’assumir el govern de la ciutat no s’hi troba la de fer cultura. La cultura l’han de fer els creadors, les entitats, les empreses del sector, els ciutadans i ciutadanes. En un context democràtic mai la cultura l’hauria de fer l’estat. Quan és l’estat qui fa la cultura, el que s’acaba fent són piràmides, propaganda o revolucions culturals.

L’Ajuntament de Lleida ja té altres responsabilitats que ha d’assumir en primera persona. És el govern de la ciutat qui ha de preservar el patrimoni i ha de donar suport a la formació de creadors i públic, però en absolut ha de ser ell el responsable de crear. La única responsabilitat de la Paeria en el referent a la creació cultural ha de ser la de definir el mecanisme mitjançant el qual els recursos de què disposa arribin a aquells que de debò els han d’emprar. Tan sols hi ha dos posicionaments que puguin justificar que això no sigui així: el dels il·luminats, nostàlgics del despotisme il·lustrat, que pensen que el seu criteri és el bo i que tenen el dret d’imposar-lo; o el dels polítics cínics que volen controlar la cultura per emprar-la com a instrument de manipulació ideològica.

El repte de tota administració és el de fer que aquests mecanismes siguin útils, justos, clars, realistes i avaluables. Fins al moment actual, i a l’espera que n’aparegui algun de millor, el mètode consensuat pel gruix de les administracions locals i internacionals és el de la convocatòria de línies d’ajuts obertes i competitives.

El procediment és clar: l’administració sap el que vol i quant està disposada a invertir i així ho comunica perquè aquells que es considerin capacitats presentin la seva proposta sabent que aquesta serà avaluada atenent uns criteris coneguts per un jurat capacitat. Els postulants, al seu temps, saben que, en el cas de ser els beneficiaris de l’ajut, la seva tasca serà degudament auditada per vetllar pel seu compliment. Tota convocatòria d’ajut hauria d’incloure aquests tres punts: claredat en la proposta, justícia i transparència en l’assignació i rigor en la valoració.

Les mancances en la manera de fer de la Regidoria de Cultura a Lleida en aquest àmbit els darrers anys han estat notables. La sensació global és que hi havia de tot menys claredat, justícia, transparència i rigor. Els que han manat al Palau dels Sanahuja han anat debilitant el procediment fins a pervertir-lo i desactivar-lo. En el moment actual, de 1,07 milions d’euros destinats a entitats, empreses i creadors tan sols un 2,95% (31.600 €) es gestionen via convocatòria oberta. Els números parlen i deixen clara quina ha estat la manera de fer de l’Ajuntament. El sorprenent del cas és que aquest comportament contradiu fins i tot el Pla estratègic de Subvencions que l’any 2008 va aprovar aquest mateix govern i que continua vigent. En aquest document, pel que fa a l’àmbit de la cultura, es parlava de convocar 6 línies d’ajuts de les quals els darrers anys tan sols se n’ha convocat una. Astora veure el rigor amb el qual assumeixen el que determina un Pla estratègic. Mala peça al teler disposar d’aquest precedent ara que s’inicia l’elaboració del Pla estratègic de Cultura.

Afortunadament, en el darrer ple municipal es va aprovar per unanimitat una moció promoguda pel Comú que obliga l’Ajuntament que al 2018 es tornin a convocar totes les línies d’ajuts previstes al Pla, al temps que, en paral·lel i en el marc de la redacció del Pla estratègic de Cultura, s’acabi de definir l’estratègia de futur. La tasca del Comú ha permès fer veure a la resta de formacions que la situació actual era insostenible i que era necessari posar-hi remei. Francament estem molt agraïts que hagin preferit escoltar les bones raons al temps que estem molt contents d’haver-ho fet possible.

Al 2018 les companyies professionals d’arts escèniques de la ciutat de Lleida, les entitats teatrals sense ànim de lucre, els creadors/es, col·lectius o individuals, que desenvolupin el seu treball en els camps de les arts plàstiques i de la producció audiovisual i multimèdia (dins de les àrees vinculades amb l’art contemporani i en les seves múltiples variants) i els autors literaris de la ciutat o vinculats a la ciutat, o autors que facin obra referida a la ciutat, tornaran a tenir l’opció d’accedir als recursos de l’Ajuntament que legítimament els corresponen.

Però amb això no n’hi ha prou, ni molt menys. Les línies d’ajuts previstes són confuses, limitades i exclouen sectors claus de la creació cultural com són la música, l’audiovisual, la gestió del patrimoni, el multimèdia, la cultura popular o la recerca. Aquestes tampoc contemplen la importància d’oferir ajuts plurianuals per a aquells projectes que ho requereixen i són lluny d’oferir claredat en els plantejaments i rigor en els processos de selecció i d’avaluació. La feina per millorar la gestió pública de la cultura a Lleida no ha fet més que començar. En queda molta encara per fer i el Comú de Lleida es compromet a seguir-la fent amb responsabilitat i rigor. L’aprovació d’aquesta moció és un primer pas. En vindran molts altres. Tant de bo en aquest camí ens continuem trobant totes les forces polítiques per, plegats, continuar treballant per la ciutat.