Macron o Le Pen

Demà a França han de prendre una decisió ben important, escollir un candidat de centre o una de l’extrema dreta. En una primera impressió sembla que la decisió hauria de ser òbvia, però lamentablement no ho és. Les enquestes donen massa percentatge de vot per a una líder xenòfoba que vol treure França de l’euro i que promet coses que tothom sap impossibles. Segons el sondeig de Le Monde, guanyarà Macron 59% a 41%. De complir-se això ho trobo increïble. Que més del 40% dels votants puguin plantejar-se votar l’extrema dreta és preocupant i trist. La crisi ha conreat una desmotivació que ara és un brou perfecte per al creixement de discursos buits de propostes com els que fa la nacionalista. Ho critica tot apel·lant al patriotisme més ranci i insolidari, però no té solucions. Caldrà veure com reacciona l’electorat, especialment el que va apostar pel Mélenchon, un personatge que pretenia fer un sorpasso apostant per una alternativa Bolivariana. Recorden aquells que no van fer costat a un socialista per treure Rajoy? Doncs en el cas dels francesos alguns prefereixen no anar a votar fent que l’extrema dreta faci pujar el percentatge de vots. Els extrems es toquen. Per això cal estar molt atents al que succeeixi demà. Són unes eleccions clau per al futur d’Europa perquè constatem el gran risc que suposen els populismes i els nacionalismes, els grans reptes del futur. Desitjo que França no permeti demà que l’extrema dreta surti elegida. Però el risc hi és si el poble no va a votar. Hi ha molta gent que ho passa malament i que pot captivar-se pels cants de sirenes, com els que va fer no fa gaire Donald Trump. I quelcom similar vol Le Pen; novament fronteres, aranzels i expulsions. Ja ho demanava el pare Le Pen el 2002; llavors tots es van unir recolzant Jacques Chirac a la segona volta, que va guanyar amb un 82%. El liberal Macron ha explicat bé les seves mesures reformistes per abaixar els impostos, reactivar l’economia i millorar la cohesió social. Desitjo que demà a la nit els resultats ens permetin respirar tranquils sabent que Europa no tindrà l’extrema dreta al capdavant d’un gran país. Cal que algú amb empenta com Macron col·labori fent les reformes que calen per millorar Europa, no per trencar-la.