Parlem de model territorial, parlem de vegueries

Per a poder debatre sobre aquest tema, cal imaginar, pensar, definir el model d’Estat que volem perquè aquesta definició va estretament lligada a la definició del model territorial, no només del que volem, sinó també del que necessitem per a tenir un estat equilibrat o, si més no, al més proper possible a l’equilibri. Si entenem les vegueries com una de les tres peces de l’encaix d’un Estat descentralitzat, les vegueries han de tenir precisament aquesta funció: descentralitzar el poder. Quan parlem de poder, estem parlant de tenir un alt grau de competències per atansar el màxim possible les decisions a la ciutadania.

És cert que actualment hi ha massa nivells administratius que sovint fan que la presa de decisions sigui feixuga i teledirigida i, com que l’administració més propera a la ciutadania és la municipal, aquesta hauria de tenir més pes específic a l’hora de decidir les estratègies polítiques i estructurals que han de fer possible el seu desenvolupament. Però imaginem un Estat només amb dos centres de poder, el municipal i l’estatal.

Qui decideix les estratègies i les polítiques? L’Estat, i el municipi les implanta, però té poc marge per incidir en les polítiques energètiques, industrials o d’infraestructures, per posar tres exemples. Si mirem cap a un extrem, la definició d’Estat amb només dos pols de poder, el local i l’estatal, veurem que no és més que l’assumpció d’un model centralista, on els poders legislatiu i executiu resten en mans de l’Estat i no es descentralitza la presa de decisions ni la seva aplicació, el municipi només executa, porta a terme les polítiques que l’Estat té pensades per a un territori determinat.

En un Estat descentralitzat, la presa de decisions també està descentralitzada amb el grau d’autonomia suficient que garanteixi una planificació de les polítiques territorials des del propi territori. Per tant, les seves regions i/o vegueries, en el cas català, haurien de tenir una estructura dins del nou Estat per garantir els mateixos drets i oportunitats als ciutadans i ciutadanes, visquin on visquin. Per això és tant important la definició del model territorial, perquè defineix el model d’Estat.

Alguns volem una nova República, volem que el nostre país esdevingui un Estat propi, però no volem una república jacobina on la capital de l’Estat és bàsicament el lloc essencial de l’exercici del poder, la volem amb els poders descentralitzats, on el territori, allò que sovint s’anomena “la perifèria”, assumeixi part de les competències estatals i tingui un òrgan de govern territorial facultat per governar en les matèries en les quals tingui competència, per donar resposta a les realitats territorial i municipal, assumint el poder de decisió i disseny de les polítiques territorials d’àmbit regional.

Hi ha haver un nivell de competències intermedi entre municipi i Estat, perquè el territori ha de tenir un pes específic a l’hora de prendre les decisions polítiques que l’afecten directament, la vegueria. És per això que quan parlem d’organització territorial del nou Estat, estem parlant d’una de les eines bàsiques per revertir la situació actual de desequilibri, per afrontar l’actual asimetria i revertir-la, i les vegueries com a administració entre l’Estat i el municipi han de garantir que siguin ateses les necessitats de la seva, de les seves realitats, de la seva ciutadania. Només així podrem afrontar els reptes que ens deparen els nous temps amb garantia d’èxit des de la nostra realitat perifèrica.