Accidents i firetes

Tibidabo, Terra Mítica o el Parc Aquàtic d’Illa Fantasia han estat els principals escenaris en els quals s’han donat els més greus accidents relacionats fins al present amb atraccions infantils. L’opinió pública va resultar impactada quan dilluns passat vam conèixer l’últim accident greu del qual van ser víctimes mitja dotzena de nens. Les instal·lacions festives solen tenir sempre un aspecte innocent que convida a protagonitzar alegries per als nostres petits, oblidant sovint els riscos que realment enclouen. Protegeixen prou les lleis el lleure dels nens?

Mesures a adoptar per posar en marxa instal·lacions lúdiques

La llei preveu una doble tutela obligada per poder instal·lar a qualsevol indret una atracció d’ús lúdic infantil. En primer lloc, s’hauran de respectar unes estrictes normes tant per a la seva seguretat com per a la dels usuaris. Una vegada instal·lada l’atracció, ha de ser revisada tant pel que fa a la seguretat com al seu futur ús per un tècnic titulat competent. Passa el mateix quan qui instal·la l’atracció ho fa dins d’un espai no públic i en un establiment privat? Tot plegat dependrà del tipus i de la complexitat de l’atracció que pretengui ser instal·lada, ja que no és el mateix una instal·lació estàtica, sense mecanismes, que una altra de més complexa i mecànica.

A qui es pot exigir responsabilitats?

Si el defecte és de fabricació, el fabricant serà el primer responsable, sense perjudici que puguin afegir-se-li d’altres, com és el tècnic que va certificar la seva seguretat o l’ajuntament que no va exigir per a la seva autorització els pertinents certificats tècnics. En el supòsit d’accident d’una atracció firal instal·lada dins de l’àmbit d’una explotació particular, el primer responsable seria el propietari d’aquesta, sense perjudici de qualsevol altra responsabilitat tècnica concurrent.

Consell legal

Qualsevol mecanisme dinàmic que pugui ser utilitzat pels ciutadans en les seves estones de distracció i lleure ha d’estar dotat de les màximes garanties per tal d’evitar accidents que produeixin doloroses pèrdues i danys. Lleida té la sort de disposar del millor llibre jurídic sobre el tema, derivat d’una tesi doctoral. El seu autor és l’advocat Enric Rubio i, com en tantes altres ocasions, Lleida amb prou feines va donar importància al que suposava aquest, fins a aleshores inèdit, estudi. Avui no dubto que ha de ser l’encertada guia que estigui a les mans dels qui defensen els interessos de les víctimes.