Maig de Festes i Festes de Maig

Entre els miracles que l’hagiografia atribueix a Sant Anastasi per fer-lo mereixedor d’aquesta condició, n’hi ha un que va fer a Lleida mateix, el seu lloc d’origen. Aquest soldat romà, que segons la llegenda va arribar a ser guàrdia personal de l’emperador Dioclecià, es va convertir al cristianisme en veure com n’eren de tenaços en la seva fe els cristians que perseguia en nom de l’Imperi. Ja convertit a la fe, va passar de ser perseguidor a ser perseguit. Un dia, assedegat en plena fugida de les legions romanes, ell i els seus companys es van parar al costat d’un pou per treure’n aigua per beure. Al pou no hi havia corda i Anastasi va demanar ajuda a Déu. Com a conseqüència, va començar a sobreeixir l’aigua del pou i van poder satisfer la seva set. Potser aquesta relació del patró de Lleida amb l’aigua tingui alguna cosa a veure amb el fet que gairebé cada any, per la Festa Major en el seu honor, ens caigui a sobre algun aiguat. Segurament, els més escèptics defensaran que les pluges tenen més a veure amb la primavera que amb la set d’Anastasi i els seus companys, de la mateixa manera que a la tardor, per Sant Miquel, passa tres quarts del mateix sense que se li conegui cap vinculació especial amb l’aigua. Aquí, més aviat la té amb la cervesa. Sigui com sigui, i si el temps ho permet, ja tornem a tenir aquí les Festes de Maig que s’acaben demà. El magnífic pregó del periodista Lluís Caelles, el lliurament de plaques i medalles, els concerts i revetlles, els actes més tradicionals com l’ofrena floral o la batalla de flors, i d’altres que ajuden a arrodonir el programa, com la fase final de la Lliga de Campions d’hoquei patins, ens han deixat unes festes força lluïdes que conviden a gaudir-les i a convidar amics i familiars de fora a venir a Lleida per viure la ciutat. Però a Lleida ens ho sabem muntar bé. No ens conformem amb una Festa Major més o menys intensa i més o menys farcida d’activitats. Amb el pas dels anys, la societat organitzada ha anat creant propostes festives, moltes de les quals nascudes dins de la mateixa Festa Major, que han crescut i han agafat entitat pròpia fins al punt d’esdevenir pròlegs o epílegs de la festa en honor a Sant Anastasi. A la pràctica, tot i que la Festa Major duri quatre dies, a Lleida vivim tot el mes de maig en festes. Vam començar la setmana passada amb la Fira de Titelles, certamen consolidadíssim que, tot i haver perdut fa uns anys la seva ànima, l’enyorada Julieta Agustí, continua sent una referència internacional en aquest tipus d’espectacle. La setmana que ve tindrem la Festa dels Moros i Cristians, amb l’espectacular batalla a la Seu Vella per la conquesta de la ciutat després de les desfilades de les comparses pels carrers. I a la següent, arriba la que per a molts és la veritable festa de la ciutat, l’Aplec del Caragol. Hi hauríem d’afegir, encara, la Feria de Abril i les diferents festes de barri. M’agrada citar aquestes tres festes paral·leles a la festa oficial de la ciutat perquè, tot i que compten amb el suport de les institucions i de la Paeria en particular, es tracta de celebracions que han sortit de l’empenta de la ciutadania, de lleidatans amb una certa visió i voluntat de tirar-les endavant que han aconseguit fer-les créixer i consolidar-se. Ja he parlat més amunt de la Julieta Agustí amb els titelles. Podríem dir el mateix d’altres persones que ja ens han deixat, com el Xavier Aluja (i el seu germà Jaume) amb la recuperació de la festa de Moros i Cristians més antiga de l’Estat, amb permís de les que fan els nostres veïns valencians. Per no parlar del Manolo Calpe i el seu Aplec del Caragol a la vora del riu abans de la canalització. Per cert, aprofito per lamentar els danys soferts per l’escultura que li va fer Miguel Ángel González, ja sigui per manca de manteniment per part de la Paeria o per un acte vandàlic. En resum, que avui és dissabte de Festa Major, però que encara ens queden un parell de caps de setmana més de festa grossa. Us desitjo que hi participeu, que en gaudiu i que compartiu amb les persones que estimeu aquestes setmanes tan especials.