Els ramaders de porcí no necessitem participar en la gestió dels residus urbans

Els ramaders de porcí produïm carn, fertilitzants i també podem produir energia, a part de generar molts llocs de treball i participar com a primer sector productiu dins de l’espai agroalimentari de l’economia catalana. En el tema energètic, necessitem tenir les lleis adients, com en altres països on produir energies renovables no està penalitzat. D’aquesta manera, els ramaders podríem generar una reducció de costos energètics a la pròpia explotació.

Partint del fet que som els primers interessats a fer una bona gestió de les dejeccions ramaderes, no crec que el camí per solucionar un problema sigui generar-ne un altre en el sector i en el territori.

El projecte de Tracjusa pot ser tècnicament viable i complir tots els requisits que marca la llei, però, des de la sectorial del porcí de JARC-COAG, considerem que obre una porta que no és la més adequada per als interessos i la imatge del sector porcí.

La nostra entitat sempre ha defensat que les dejeccions ramaderes són un subproducte que cal aprofitar al màxim per fertilitzar els cultius respectant els límits normatius establerts, alhora que tenint en compte les necessitats agronòmiques de cada conreu amb el principi de sostenibilitat ambiental. Nosaltres fa anys que reivindiquem al Departament d’Agricultura, i ara ho estem començant a treballar conjuntament, que cal actualitzar les taules que determinen la quantitat de nitrogen que genera cada espècie ramadera.

Actualment, aquests valors estan sobreestimats, ja que s’han anat reduint com a conseqüència de les millores introduïdes en la dieta dels animals. Volem demostrar que amb les dejeccions realment produïdes es pot fertilitzar correctament menys sòl del que actualment està oficialment establert. Aquest fet, quan es corrobori, permetrà alliberar superfície de conreu per poder-hi aplicar fertilitzants orgànics de manera absolutament correcta i respectuosa, la qual cosa evitarà que els pagesos hagin d’emprar adobs minerals com ara es fa. Hi ha molta feina a fer, en aquest sentit, de la mateixa forma que respecte als sistemes de tractament de les dejeccions necessaris per a les zones amb més cabanya ramadera.

D’opcions per tractar les dejeccions, n’hi ha diverses. Tenim les plantes de biogàs; els separadors sòlid-líquid, lligats a les plantes de compostatge; els tractaments biològics amb reactors d’alta càrrega, i les plantes de cogeneració, entre d’altres. I, com també sabeu, tenim sis plantes de cogeneració a Catalunya, quatre de tancades actualment i que l’Administració i el sector hem de treballar per tornar a posar en funcionament.

Com veieu, no falten possibilitats, però moltes impliquen inversions importants. Aquí és on ha d’entrar l’Administració, que ha de facilitar-nos l’accés a finançament en condicions avantatjoses i establir una política energètica que no penalitzi les renovables. També és molt important que l’Administració aprovi el Decret 136, tenint en compte les esmenes i aportacions que s’han fet des del sector productor per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes en zones vulnerables.

A JARC-COAG, creiem que hem d’anar tots a l’una, trobar solucions estructurals que afavoreixin un model circular dins l’àmbit agrari, sostenible ambientalment i econòmicament viable. Tenim opcions, i, si cal, n’hem de buscar més perquè els ramaders de porcí no necessitem participar en la gestió dels residus urbans.