L’economia millora però segueix vulnerable

L’assemblea de primavera del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM), reunida el 22 i 23 d’abril a Washington, va transcórrer amb els ulls centrats en la recelosa posició de Donald Trump davant les dos institucions financeres internacionals controlades des de 1944, precisament sota el lideratge dels Estats Units. Després de 73 anys, un president proteccionista fa tremolar els fonaments d’un sistema institucional que no respon a la canviant realitat internacional. Des de la Segona Guerra Mundial, el pes dels Estats Units en el PIB mundial va passar del 30% al 18%. El de la Xina, la segona economia mundial, ja representa el 16%. El del conjunt de mercats emergents ja supera el 60%. Però ni l’FMI ni el BM no reflecteixen els canvis produïts.

Sorprèn que Donald Trump menyspreés unes institucions que continuen afavorint el predomini del dòlar com a principal moneda de reserva mundial. Avui, el bitllet verd encara conserva aquesta posició dominant perquè més del 60% de tots els països que representen el 70 per cent del PIB mundial segueixen utilitzant-la com a moneda de referència en les transaccions financeres i comercials internacionals. L’euro també va aconseguir posicionar-se bé en ocupar les anteriors zones d’influència del marc alemany i del franc francès a Europa i l’Àfrica. Però la gradual pèrdua de pes dels Estats Units i Europa en la producció mundial en benefici de la Xina i d’altres economies emergents dibuixa un panorama molt diferent.

Barack Obama no va saber renovar a temps aquelles institucions. Però l’impetuós Donald Trump s’equivocarà si les segueix debilitant sense oferir alternatives. I de passada afavorirà que la Xina tingui una influència mundial més gran com a proveïdor d’actius mitjançant la constitució d’altres institucions financeres com el Banc Asiàtic d’Inversions i Infraestructures i la Nova Banca de Desenvolupament BRICS, liderades per Pequín.

La directora de l’FMI, Christine Lagarde, i el president del BM, Jim Yong Kim, intenten aconseguir consensos per poder cooperar amb Donald Trump i evitar mals majors per a les dos institucions. Els EUA són el seu primer accionista i proveïdor financer però no estan disposats a donar-los suport com va fer fins ara.

La nova administració nord-americana té una agenda proteccionista reticent al lliure comerç, que xoca amb el multilateralisme defensat per l’FMI i el BM. Una posició que podria concretar-se en una reducció de les seues contribucions al BM i als bancs regionals de desenvolupament que afectaria també el finançament de la lluita contra el Canvi Climàtic i la defensa d’altres béns públics globals.

Però ningú no sap del cert què farà un president impetuós que parla molt més del que fa i que, sovint, contradiu les seues posicions sobre les relacions amb la Xina, el NAFTA, l’OMC i altres delicades qüestions comercials. I ara per ara, no concreta les seues propostes perquè més enllà de la seua retòrica nacionalista “America first”, Trump haurà d’afrontar una crua realitat: els Estats Units també depenen de la sort de les altres economies.

I viceversa. La posició inconcreta i contradictòria dels EUA també va ser present a la cimera que va reunir el 21 d’abril els ministres de Finances i governadors de bancs centrals del G20.

Malgrat les incerteses desencadenades per Donald Trump, el Brexit i els moviments populistes a Europa, l’informe econòmic de l’FMI publicat el 18 d’abril constata una recuperació de l’economia mundial que, després de créixer un 3,1% el 2016, podria fer-ho un 3,5% el 2017. És a causa principalment del dinamisme de l’Àsia-Pacífic. L’Índia i la Xina creixeran aquest any un 7,2% i un 6,6%, respectivament. I les cinc principals economies d’ASEAN (Indonèsia, Malàisia, Filipines, Tailàndia i Vietnam) ho faran al voltant del 5%.

I milloren Hong-Kong (2,4%), Singapur (2,2%), Taiwan (1,7%) en part gràcies a una recuperada demanda xinesa. També algunes economies avançades com el Japó (2,1%) i Corea del Sud (2,7%). I els països exportadors de petroli com Rússia (1,4%), Brasil (0,2%), Nigèria i Sud-àfrica (0,8%) estan sortint de la recessió econòmica. A Occident, destaquen els Estats Units (2,3%), el Canadà (1,9%) i sorprèn el Regne Unit, amb un 2% malgrat el Brexit. La zona euro aguanta bé (1,7 per cent).

L’FMI adverteix sobre alguns factors que fan vulnerable l’economia mundial: les tendències proteccionistes, les reformes estructurals pendents, la menor productivitat, la feble creació de llocs de treball per als joves, les creixents desigualtats territorials i socials, el finançament dels sistemes de protecció social, etc. Tots molt pendents de les polítiques econòmiques “aplicades” per Trump i del ritme de la pujada dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal dels EUA.

I sense oblidar els problemes d’estabilitat financera a causa de la ràpida expansió del crèdit, com ocorre a la Xina. Preocupa sobre manera l’enorme deute públic i privat mundial acumulat en els últims anys, provocat per les polítiques expansives dels bancs centrals. El deute públic de les economies avançades se situa en el 107,6% del PIB. Uns diners prestats que han de ser tornats. Però si els tipus d’interès creixen massa ràpid, els governs, les empreses i els particulars afrontaran greus problemes per tornar els préstecs. Espanya podria créixer un 2,6% el 2017 però el seu model de creixement, una altra vegada bolcat en el sector immobiliari, és vulnerable. I el deute públic es va situar en el 99,4% el 2016.