El Departament de Santa Cecília del Cementiri

El sector més antic del nostre cementiri, format pels departaments de Sant Anastasi i Santa Cecília, es localitza a l’extrem nord-est de l’actual recinte municipal, i fou acabat de construir l’any 1844.

Segons la llei del Patrimoni Cultural Català, al pavelló de Sant Anastasi hi consta catalogat el Panteó d’Enric Nuet Comte de Torregrossa (1911-1912) obra de l’arquitecte modernista Francesc de Paula Morera i Gatell. En canvi, el Departament de Santa Cecília, no consta en cap registre declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), ni està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En el planejament vigent del Pla General Municipal de Lleida tampoc consta el departament de Santa Cecília dins del Catàleg d’Elements d’Interès Natural, Urbanístic, Artístic, Arqueològic i Inventarial de Lleida.

Des de 1844 i per l’efecte del temps i l’erosió, les parets de càrrega del departament de Santa Cecília han cedit parcialment o han perdut la seva capacitat sustentant, provocant en alguns casos l’esfondrament dels sostres horitzontals i el debilitament de les parets verticals, creant un col·lapse de la zona interior dels nínxols. En alguns indrets, la pobra qualitat de materials emprats i la seva posterior i successiva destrucció per part dels elements atmosfèrics han provocat la total pèrdua d’impermeabilització, primer de moltes zones de l’edifici funerari i, tot seguit, l’enfonsament total o parcial. Fet que fa impossible reparar-la, tot i la col·locació d’una coberta protectora.

A banda de les patologies ressenyades, s’observa, en general, un deficient estat de conservació i manteniment de les làpides. Cal ressenyar que més del 60 per cent de les làpides funeràries no hi són bé perquè o bé s’han extingit els parentius de la família del difunt, o bé perquè aquests s’han desentès del seu manteniment.

En definitiva, l’estat dels nínxols en general (tot i les diferents actuacions de manteniment que hi ha fet la Paeria al llarg dels anys) fa que la seva recuperació sigui irreversible: per la degradació en què es troben els seus elements constructius, per la precarietat del seu equilibri global, i per la impossibilitat física de la seva reutilització. És aquest estat descrit i els informes tècnics corresponents els que obliguen i avalen sense fissures que s’enderroqui, realitzar la inhumació de les restes i el seu trasllat a un nou indret.

Entenc que per a algunes famílies l’explicació tècnica no sigui suficient, malgrat que la realitat constructiva sigui la que he exposat, i per això vull destacar que la voluntat més important de l’equip de govern és respectar, molt especialment, la sensibilitat de les persones que hi tenen familiars enterrats.

En aquests 761 nínxols s’hi troben enterrats personatges significatius de la capital del Segrià, identificats a les seves làpides i d’altres personatges no menys importants pels seus familiars, tot i que alguns no tenen identificació a la làpida. Han retornat a l’ajuntament 465 títols funeraris amb més de 99 anys (el màxim permès per llei), i els 296 titulars, beneficiaris o afavorits del dret d’ús dels nínxols afectats restants, estan exercint el seu dret de manifestar-se en relació a l’exhumació i posterior inhumació de les restes cadavèriques al lloc i en les condicions que considerin adequat en cada cas: trasllat a altres construccions funeràries d’altres departaments del cementiri municipal, amb cessió d’ús del mateix titular; trasllat de restes al mausoleu que es construirà a l’efecte en el departament de Santa Cecília; trasllat a columbaris, sense taxa d’exhumació ni d’inhumació per servei, ni taxa per trasllat de cadàvers i/o restes dins del mateix cementiri.

Les restes també podran ser incinerades o traslladades a nínxols de cinquena fila, per poder retornar a nínxol de nova construcció del departament de Santa Cecília de les mateixes característiques d’altura amb pagament del 50 per cent segons taxa vigent.

Des del departament de Salut ens estem posant en contacte amb tots els i les titulars per explicar i atendre cas per cas les seves manifestacions. A tots els afectats, moltíssimes gràcies per la seva col·laboració.

Tot i que a efectes patrimonials, relatius a béns culturals d’interès històric i/o arquitectònic, el departament de Santa Cecília no disposa ara com ara, de cap tipus de protecció legal en aquest sentit –com he assenyalat al principi d’aquest article– és voluntat de l’equip de govern que el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, un cop aprovat, concreti el contingut definitiu del catàleg d’elements a protegir.

La posició de l’equip de govern és preservar els elements arquitectònics i artístics que hi ha en el departament de Santa Cecília. El valor patrimonial d’aquest antic àmbit del cementiri es basa en l’amable proporció de la seva escala, amb capacitat per articular els seus parterres contenidors de variats i interessants mausoleus, amb les llotges perimetrals que mai hem contemplat enderrocar.

També volem i podrem conservar la façana composta de 51 columnes, fust, capitells i arquitraus amb les seves respectives arcades, que es mantindran al completar-se la reforma, esdevenint un enjardinament evocador d’alta qualitat i un magnífic testimoni històric.

Desitgem que les famílies obtinguin la millor solució per continuar preservant el record dels seus estimats difunts i, a la vegada, treballarem per continuar fent del cementiri un espai de record i també de preservació històrica i artística.