CRÍTICAD?ART
Viola després del logicofobisme
Explica Javier Lacruz en la biografia del pintor Viola un fet difícil de comprendre. Diu que, en acabar la Guerra Mundial, Viola va voler tornar a Espanya i va pensar que encaixaria de nou amb la Barcelona que havia deixat l’any 1939. En aquesta ciutat, el pintor havia estat actiu membre dels Amics de l’Art Nou i havia participat activament en l’organització de la mostra logicofobista. Per tal de poder tornar, els exiliats necessitaven cartes de referència que avalessin la seva bona conducta. Viola va demanar-les als que considerava els seus millors amics de l’època, l’escultor Ramon Marinel·lo i el crític d’art Magí Cassanyes, que havia signat amb ell el Manifest logicofobista. Segons Javier Lacruz, tots dos denegaren fer-li aquestes cartes de recomanació. Desvalgut o desemparat, Viola va marxar a Madrid, on César González Ruano i Camilo José Cela l’acullen. Per aquest motiu, Viola no va tornar a Catalunya. Fer-ho a Lleida hauria estat una temeritat. Si de Barcelona havia marxat un poeta surrealista, tornava ara un pintor expressionista que havia d’esdevenir expressionista abstracte.
La mostra dedicada als logicofobistes, que ara es presenta al Museu Abelló de Mollet del Vallès, dedica un espai especial al Viola pintor, ja que en el fons d’aquest Museu es conserven set pintures seves, que s’han afegit a la mostra, com un exemple del postlogicofobisme. Es tracta d’unes obres característiques de Viola que estan datades als anys setanta. D’una banda, hi ha dues pintures gestuals, en blanc i negre, damunt paper, de dimensions reduïdes, i un grup original de cinc obres fetes damunt de planxes d’offset. El suport conserva la textura metàl·lica, però permet la incorporació de matèria pintada. Les planxes han estat utilitzades i conserven el rastre de la plana impresa, en la seva majoria, notícies sobre la Costa del Sol. Amb aquest fons, Viola incorpora formes i colors de tonalitats terroses i vermelloses. Aquest conjunt va anar a parar a les mans del col·leccionista i pintor Joan Abelló i formen part del fons del seu museu.