Dos anys del Comú a la Paeria: la fi de l'oasi lleidatà

Dos anys ja a la Paeria! Des de l’activisme, des de la indignació, des de la convicció, des de les ganes, ja fa dos anys que l’agrupació d’electors del Comú de Lleida va aconseguir representació a la Paeria, amb els principis de transparència, bé comú i participació. I amb la promesa de rendir comptes a la ciutadania de la nostra tasca. Així ho fem a la memòria de l’equador del mandat (disponible a comudelleida.cat/memoriaequador) on repassem tota la feina d’aquests 728 dies.

Amb només dos regidors de 27, la nostra incidència en l’acció de govern, aquella que té més efectes sobre la ciutadania, no ha pogut ser molta. Tot i així, valorem que la nostra feina ha servit per algunes coses. Res del que hem fet, però, ho hem fet soles, i per això el primer és agrair a tothom que ha contribuït a que algunes coses, al nostre entendre, comencin a canviar: a la gent que col·labora més assíduament en l’agrupació d’electors, o que ho ha fet més puntualment, als qui han aportat a les assemblees, a les xarxes, als qui ens heu animat, als grups polítics amb qui hem col·laborat, coincidit i debatut.

No ho hem fet soles, però sí que hem contribuït de manera important a posar fi al nostre particular oasi lleidatà, on el PSC havia aconseguit esmorteir les crítiques i fer passar per “la manera de sempre de fer les coses” unes pràctiques que ara es van revelant públicament com a ineficients, poc transparents, poc justes, que tendeixen a afavorir sempre els mateixos i frenen el desenvolupament innovador de la ciutat. En aquests dos anys s’han trencat molts silencis, i des del Comú hi hem participat posant llum en l’opacitat de la gestió econòmica de l’ajuntament i posant fi al deixar fer sense control a uns governants malacostumats després de tants anys a la institució i a la vora dels poders econòmics.

Contribució a la transparència.

Posar llum, controlar l’acció de govern, avaluar-la per poder millorar-la... Tot passa per la transparència de l’acció pública, un dels nostres tres eixos programàtics, que ha estat una prioritat en el treball del Comú de Lleida. Per convicció –la transparència és un requisit previ per a la participació, per a formes de govern més eficient, que reverteixin en el bé comú. I perquè és un àmbit on es pot incidir encara que sigui sense capacitat de govern.

Junt amb altres grups vam aconseguir que el cartipàs municipal contemplés una nova comissió de transparència, tot i que ha tingut uns resultats limitats. Més útil ha estat la Comissió de Garanties de la Informació Pública (GAIP), de la Generalitat, a la qual hem hagut de recórrer en múltiples ocasions per aconseguir informació que l’ajuntament era reticent a facilitar i que en diversos casos encara esperem.

S’ha fet també molta feina de revisió de decrets municipals, contractes públics i documentació diversa, que ens ha permès fer preguntes de control al Ple i fer pública informació que considerem molt rellevant: quina és la contractació pública de l’ajuntament i amb qui; la despesa en bestretes de caixa; la composició de l’endeutament de la Paeria; detalls dels contractes de serveis públics com el de radars i el seu seguiment, entre els principals. En aquest àmbit també val la pena recordar l’informe que vam fer sobre el grau de compliment per part de la Paeria de les obligacions que fixa la Llei de Transparència i que, si més no, ha servit perquè el mateix equip de govern hagi posat en marxa una revisió.

El bé comú: molta feina, pocs resultats davant el mur PSC-C’s-PP.

En l’eix del bé comú, on incloíem la gestió dels béns comuns i l’acció municipal per garantir l’accés a una vida digna, podem presentar força feina, però pocs resultats concrets ja que requereix una capacitat de govern que no tenim. En aquest àmbit, la nostra acció s’ha adreçat a posar en l’agenda pública aquestes qüestions, a insistir en comissions informatives, plens, passadissos, jornades, carrer, etc.

Hem treballat intensament en el tema de l’Horta, amb la proposta de reglament d’usos, el banc municipal de terres o les millores en el tracte fiscal. Respecte la mobilitat a la ciutat, valorem molt positivament la col·laboració amb treballadors del servei d’autobusos per fer una proposta per millorar-ne les rutes i ampliar-ne l’ús, que l’equip de govern no ha tingut en compte, com tant sovint passa amb les propostes de l’oposició.

En serveis públics, la nostra acció ha anat encaminada al control i denúncia d’un model de prestació privada, característic dels governs del PSC, que hem vist que resulta car i ineficient per a la ciutadania, com mostra l’anàlisi que hem fet dels contractes de gestió dels radars i de l’aigua. I, junt amb ERC i la Crida, hem posat sobre la taula el debat de la remunicipalització. Hem defensat un model comercial de proximitat, que no menystingui el petit i mitjà comerç.

Tot i que l’equip de govern de PSC, C’s i PP ha tombat la major part de les nostres propostes per avançar en la reducció de les desigualtats, pensem que la nostra acció ha estat útil per denunciar limitacions de les polítiques actuals i posar en l’agenda pública greus problemes de pobresa a Lleida. Propostes sobre pobresa energètica, atenció a temporers, bonificacions fiscals, programes d’ajut, beques menjador, atenció a dones maltractades, polítiques d’igualtat, etc. Acció als barris per donar a conèixer els drets socials bàsics.

No podem estar satisfetes ja que no hem aconseguit un canvi real en les polítiques socials de l’equip de govern, però sí que és un àmbit a què hem dedicat i dedicarem molts esforços, per sumar-los a tota l’acció de la societat civil i d’altres grups polítics.

Més participació ciutadana en la política municipal.

Perquè sabem que la realitat no la canviaran 27 regidors i regidores. Perquè estem convençudes que la intel·ligència col·lectiva aporta millors solucions. Perquè la gent que viu una situació sempre ha de tenir veu per decidir sobre aquesta. Per molts motius, hem fet feina també per promoure i practicar la participació.

La mateixa agrupació d’electors va ser una decisió de participació a la institució de ciutadania nouvinguda a la política municipal institucional. I per això sabem que la participació efectiva requereix coneixement. Nosaltres hem après molt en aquests dos anys, sobre la ciutat, la política, l’ajuntament.

Especialment enriquidores han estat les nombroses reunions que hem pogut fer amb entitats de la ciutat. I hem intentat compartir aquest aprenentatge de forma oberta en diferents espais que han servit per augmentar la participació ciutadana en els afers comuns: assemblees i grups de treball oberts, on s’ha anat incorporant gent disposada a dedicar una mica del seu temps a la política municipal; assemblees a tots els barris per recollir propostes, recolzar demandes i compartir informació; participació i difusió d’altres plataformes de reivindicació política, etc.

També en la línia d’aproximar una mica més la política a la ciutadania, junt amb altres grups polítics, vam aconseguir introduir la possibilitat que les entitats ciutadanes poguessin presentar mocions al ple municipal. Vam presentar esmenes als pressupostos per introduir pressupostos participatius, esmenes rebutjades però que han contribuït que finalment l’ajuntament posés en marxa una proposta en aquesta línia, tot i que ens sembla insuficient.

Mantenint l’aposta per la participació i la política col·laborativa, ara presentem una planificació en obert del nostre calendari d’acció per al 2017. Perquè tothom que en comparteixi objectius i propostes pugui aportar i col·laborar a tirar-les endavant. Hi tindran cabuda totes les vostres crítiques, valoracions i aportacions per seguir aprenent i construint.