La desconnexió laboral

És evident que en aquesta època tecnològica i digital que ens toca viure (tauletes o qualsevol tipus de dispositiu mòbil), cada vegada és més complicada la desconnexió del treball fora del seu horari. L’smartphone s’ha convertit en una arma de doble tall. Per un costat ens ofereix comoditat, comunicació permanent, creació de més treball, possibilitat de redistribuir i disposar d’un horari més flexible (teletreball), ser més eficients, productius i flexibles. Per l’altre costat, pot afectar molt negativament al benestar i descans dels empleats, al seu rendiment personal i pot arribar a incrementar la càrrega de treball, essent també el gran culpable de la dificultat de desconnectar de la feina. Les noves tecnologies canvien de forma radical l’antic mercat laboral.

Un estudi elaborat per Randstad, conclou que:

1) Tres de cada deu assalariats espanyols reconeixen no ser capaços de desconnectar durant les seves vacances;

2) Quasi un terç afirma que dedica gran part del seu temps lliure a tasques relacionades amb la feina;

3) Un 73% sent que en l’actualitat té menys temps lliure que fa uns anys; 

4) Dos de cada cinc treballadors afirmen sentir-se pressionats per respondre trucades i e-mails durant el temps fora de la jornada. Tot això pot acabar produint, a més de problemes legals, el “tecnoestrès” (afectació greu a la salut dels empleats amb símptomes d’ansietat i depressió insostenibles).

Tradicionalment el treballador ha tingut un horari predeterminat, però en l’actualitat aquest horari s’ha modificat en gran mesura. De les 40 hores que preveu l’Estatut dels Treballadors, hem passat al fet que la gent treballa moltes hores més, perquè està permanentment connectada.

A França, concretament, des del mes de gener d’aquest any, ha entrat en vigor la llei que permet el “dret a la desconnexió laboral o digital”, una vegada finalitzada la jornada de l’empresa. Consisteix en un Codi de bon ús de les tecnologies de la informació, fruit d’un pacte consensuat entre empresaris i treballadors (en empreses de més de 50 empleats). Aquesta desconnexió significa que els professionals francesos tindran cobertura legal si decideixen no respondre trucades, correus electrònics o missatges remesos per l’empresa fora de l’horari laboral. L’objectiu de la llei és intentar separar la vida professional de la personal i familiar; garantir el respecte del temps de descans i les vacances del treballador; la conciliació i la racionalització de l’horari de treball.

L’esmentada norma no implica l’obligació d’apagar el mòbil professional al finalitzar la jornada laboral ni al tancament del servidor per a l’enviament de correus electrònics professionals a partir d’una determinada hora. Es limita simplement a obrir la porta a una regulació, en principi consensuada i en funció de les necessitats productives de cada empresa. Aquestes regles hauran de ser negociades amb els sindicats de les empreses. Per tant, aquesta llei no implica l’obligació de desconnectar, sinó la possibilitat de fer-ho.

A Espanya, el TS (Tribunal Suprem) en una sentència dictada a l’any 2015, va establir que era totalment abusiva, al vulnerar el dret a la intimitat personal, qualsevol clàusula dels contractes dels treballadors que els obliguin a facilitar el número del mòbil o el correu electrònic, quan se signi un contracte de treball (no podem oblidar que aquestes dades són de caràcter personal i el seu coneixement, ús i destinació ha de quedar sota control del seu titular, que és el treballador). Els empleats, en tot cas, i considerant que són la part més feble del contracte, podran donar les dades per poder localitzar-los, sempre que siguin voluntàries.

Però en un país com el nostre, on impera la cultura del “presentisme”, i la cultura d’estar damunt del treball i de l’alt rendiment aparent sense mesurar-ne la productivitat, és possible plantejar aquesta desconnexió laboral, sense risc de quedar marginat i perjudicar la teva carrera professional? Estic convençut que per cada empleat que pugui decidir no respondre a correus electrònics enviats pel seu cap fora de l’horari laboral, n’hi ha 10 que sí que estan disposats a fer-ho. En realitat, existeix un gran temor per part dels treballadors a perdre el seu lloc de treball en un moment com l’actual, amb un augment de la precarietat del mercat laboral que pot facilitar a les empreses portar a terme abusos en l’incompliment de la jornada i descansos de l’empleat. Tots sabem que som en un país en el qual si algun treballador vol créixer professionalment, haurà de ser flexible i treballar més hores que la resta.

És del tot necessària una norma que pugui recollir aquestes situacions. Al respecte, al Congrés dels Diputats hi ha un projecte de llei que intenta regular el teletreball, la creació d’un banc d’hores a les empreses (compensar les hores extraordinàries amb temps lliure) i una nova jornada laboral que conclogui a les 18 hores. Seria molt interessant reconèixer el dret a desconnectar arran de l’estrès que provoca l’allargament “camuflat” de la jornada.

La tecnologia permet al treballador dedicar-se les 24 hores del dia a l’empresa; però ja sabem per experiència i per investigacions portades a terme que treballar més hores no significa un increment de la productivitat. A més, les relacions laborals en un futur estaran més orientades a la prestació de serveis que al contracte tradicional per hores. Això significa que un treballador podrà treballar amb més d’un projecte i client.

La tecnologia no té límits, però les persones sí. L’empleat té dret a preservar un espai de privacitat i marcar unes línies vermelles que l’empresa no pot traspassar. Amb aquesta contínua connexió l’economia hi guanya, però a la vegada i a un mitjà termini, la família i la persona hi perd. Estem connectats 24 hores a la tecnologia i al mateix temps ens desconnectem del nostre entorn familiar i social. Sacrifiquem la socialització a l’altar de la “tecnologització”. No podem oblidar que la tecnologia ha d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés.

La tecnologia ens ofereix una immensa oportunitat per a la flexibilitat laboral, però pot comportar una “subtil” esclavitud (cada dia més hores treballant, més productivitat i un salari estancat).