Cal votar

No queda gaire per votar novament a Catalunya. Aviat farà dos anys de les eleccions i això és el que dura aquí més o menys una legislatura. Cal votar com sempre, amb urnes de veritat, amb plenes garanties i amb tota la legalitat democràtica. Fer apostes ara de quan seran les eleccions té un gran risc d’error, bàsicament perquè al partit del govern, que políticament encara té la presidència de Convergència no li interessa. El seu producte s’ha esgotat. Van dir que tindríem una legislatura excepcional i no ha estat així. Agonitza i estem al mateix lloc que érem quan va començar. Sense diàleg i sense reformes. Van començar dient que declararien la independència de forma unilateral i ara la seva preocupació és com repetir una consulta participativa on els voluntaris contin els vots. Quina novetat. Novament una legislatura on els grans temes han estat la incapacitat de diàleg d’uns dirigents independentistes que repeteixen les formes que no han funcionat durant els darrers set anys, i un PP que treu rèdit electoral d’aquests monòlegs. A Puigdemont el conviden al Senat, a la taula de Presidents per negociar un millor finançament català, al Congreso, però decideix no anar-hi perquè això de debatre clarament no li va. Ara bé, han trobat l’interlocutor ideal per al monologuista, un que també té por d’escoltar, de comprendre que dialogar és saludable, que els catalans tenim moltes coses per arreglar i que mentre tots ells s’enroquen, estan enganyant la població. Uns busquen confrontació i d’altres ens dediquem a fer i aprovar propostes per intentar que tot això canviï. Uns no tenen més discurs que el monotema i s’incomoden quan veuen que hi ha un projecte alternatiu per governar Catalunya. Aquesta setmana hem aprovat el tràmit d’una llei amb més mesures per lluitar contra la corrupció, però segurament no en trobaran gaires ressenyes. Tampoc serà gaire comentada la proposta per desplegar de forma efectiva la línia 9 de Metro. Intenten ignorar moltes de les propostes de Ciutadans, grup líder de l’oposició. Einstein deia que els problemes no es poden solucionar amb el mateix nivell de pensament amb el qual es van originar. Les solucions són a les urnes traient del govern qui no sap fer les coses d’una altra forma; cal votar.