Corrupció i prescripció

Quin espectacle esteu donant en l’àmbit de la justícia els que us hi dediqueu, davant de l’imparable nombre de corruptes que van feliçment lliures pels nostres carrers!

Davant d’una tan sincera indignació d’un amic, difícilment puc articular una resposta, tret de fer-ho, com ho faig avui, posant-la negre sobre blanc.

La història de De la Rosa?

Les penes tenen, com a finalitat, ser exemplaritzants; la intenció és lloable, encara que resulta sovint poc pràctic. La llei, assenyadament, va entendre que no valia la pena embussar els jutjats amb investigacions i proves per delictes comesos fa anys, d’algun dels quals gairebé ningú guarda un record cert. El Codi Penal estableix una butlleta d’estat de terminis per a la prescripció, comprenent des dels delictes més lleus fins als greus; passats els terminis que s’hi assenyalen, els delictes no poden perseguir-se com a tals, a l’estar prescrits. Quins són aquests terminis? Els terminis han anat variant segons les diverses modificacions patides pel Codi Penal, i són diferents per a supòsits de delictes de caràcter lleu, greu i més greu. Famosos delinqüents, com el pare de De la Rosa, després de la seua formidable estafa barcelonina de caràcter immobiliari, va fugir al Brasil, on va estar amagat vint anys, tornant tranquil·lament a Barcelona al finalitzar el termini de temps que feia impune els seus possibles delictes per prescripció. L’escàndol va ser majúscul, les fotografies de la tornada van inundar els mitjans de comunicació, però els estafats es van quedar amb el fiasco de no poder perseguir-lo penalment pels delictes que, presumptament, havia comès.

Prescripció i corruptes avui

No s’escandalitzin, ni se sorprenguin, si veuen reconeguts polítics o estafadors circular tranquil·lament pels nostres carrers com si res no hagués passat, quan les històries dels seus lladronicis inunden diaris i televisions. Ells caminen orgullosament sota el paraigua de la prescripció, ja que els seus delictes es van dur a terme a començaments dels anys 2000. La duresa d’un tal espectacle fa que algun ciutadà recordi l’aforisme romà dura lex sed lex (“la llei és dura, però així és la llei”). Afortunadament, la llei preveu també delictes que són imprescriptibles, com ara els de genocidi i altres d’anàleg perfil.

Consell legal

La corrupció que es descobreix és molta, però no deixi de recordar que no tota, gràcies a la prescripció, podrà castigar-se. La societat s’ha despertat una mica tard per perseguir els delinqüents, i no dubto que, a partir d’ara, actuarà amb més diligència.