Càntic d’ombres

Els poetes catalans han practicat l’epigramàtica japonesa, amb un ús ortodox o heterodox de la

tanka

i l’

haiku

. Amb les Formes i paraules de Salvador Espriu, assolí un grau d’excel·lència. Aquestes composicions permeten, als efectes d’accentuar la seva plasticitat, ser editats en formats més curosos i il·lustrats amb col·laboracions d’artistes.

El llibre indicat d’Espriu va ser editat en diverses versions i llengües, i a cada edició, segons el tipus de paper, d’enquadernat i de dibuix, el seu concepte creixia en sensibilitat.

Si aquestes composicions poètiques volen ser essencials, tenen predisposició a ser il·lustrades amb el mateix esperit.

Ara, el poeta Jaume Pont publica el seu poemari Càntic d’ombres (Renga), a l’editorial valenciana Perifèric. El llibre és de butxaca i ha estat il·lustrat amb dibuixos de Benet Rossell, que esdevenen un testimoni d’homenatge a l’artista que ens ha deixat. Les tankes i els haikus, de tres o cinc versets, heterodoxes, com adverteix el mateix Jaume Pont a la liminar, estan centrats a la plana, envoltats de blanc, amb un paper de qualitat. Centrats a la plana de l’esquerra i a la plana de la dreta. Sovint un dels poemes és substituït per una benigrafia. N’hi ha onze, d’il·lustracions. Igualment com els poemes, els dibuixos poden aparèixer a l’esquerra o a la dreta. Tot plegats, pinzellades i lletres, s’agermanen amb naturalitat i no hi ha cap salt entre la comprensió del poema i la mirada gràfica. El resultat atorga ja la consideració de clàssic a aquest treball conjunt, talment com Joan Miró i Carles Sindreu a Darrere el vidre. És contemporani, però a la vegada, atemporal.

La cura de la impressió dels dibuixos de Benet Rossell, la selecció d’obres que són només pura línia, o taca de pinzell, el temps d’assimilació dels poemes que ajuden a mirar les il·lustracions sense pressa, fan del treball conjunt un exemple de feina ben feta. Els poemes ajuden els dibuixos i els dibuixos ajuden els poemes. La simplicitat dels uns i dels altres s’escau amb exactitud en el que és el fons i la forma.

Moltes vegades la visió dels dibuixos de Benet Rossell són de planes plenes de signes que es mouen com una escriptura gestual, però en aquest cas, en trobar-se el dibuix aïllat, el lector pot comprendre més el sentit d’aquestes cal·ligrafies atzaroses que no volen dir res i a la vegada narren un món. Els versos de Jaume Pont preparen un camí i signifiquen un moment de repòs, d’aturar-se en la lectura. Són, òbviament, il·lustracions a la japonesa, com era l’esperit de Benet Rossell, que pintava com el cal·lígraf, amb pinzells japonesos i intenció que la mà concentrés en el gest el màxim d’intencionalitat.

Jaume Pont i Benet Rossell ja havien col·laborat a L’altra Llum, editat per Pagès, fa tres anys. En aquell cas les il·lustracions eren d’un major protagonisme aparent, coberta inclosa. En aquest cas hi ha un grau major de subtilesa, tanmateix com l’escriptura de Jaume Pont, que es va fent reduccionista, fins a arribar a un grau zero de l’escriptura.