Reflexions per aprendre a decidir

Deia el Sr. Camilo José Cela que la part dolenta dels que es creuen en possessió de la veritat és que quan han de demostrar-ho no n’encerten ni una. Així doncs, per començar, no prengueu aquest article com una cosa per creure a ulls clucs, sinó com idees o ensenyaments trets de l’experiència, de la curiositat i de la percepció de detalls als quals de vegades no donem importància.

És molt fàcil predir a misses dites, però no existeix una vareta màgica ni una bola de vidre que ens permeti anticipar un succés, ni el que escriu aquest article, ni ningú pot saber del cert el resultat d’un partit de futbol o quan i on ocorrerà un atemptat, però sí que podem desenvolupar l’habilitat de prendre decisions adequades davant de situacions en les quals la incertesa juga un paper rellevant.

La dualitat en la manera de pensar és l’argument central de la Teoria de la Decisió del premi Nobel Daniel Kahneman. Kahneman distingeix dos models per explicar el funcionament de la nostra ment: un és ràpid, instintiu i emocional; l’altre és lent, reiteratiu i amb una base racional.

Sembla lògic pensar que si existeixen aquestes dos maneres de pensar és perquè ambdues són necessàries. Si ambdues són necessàries, què s’ha de fer per triar el camí correcte cap a la decisió encertada? Com diu la saviesa popular, “cada terra fa sa guerra”.

La meua experiència professional m’ha fet veure certes regles que funcionen (almenys a mi m’han funcionat). Unes tenen a veure amb la nostra capacitat de percepció, altres amb el nostre mode d’actuació. A continuació us comento les primeres (deixo les segones per a una altra ocasió).

- Entendre el procés de canvi. Moltes de les regles del canvi es poden induir de l’observació, la repetició de successos o els processos cíclics, la qual cosa ens permet fer prediccions senzilles i vitals per a la nostra supervivència: farà calor a l’estiu i fred a l’hivern, és bon moment per plantar una nova collita, etc. La percepció del canvi cíclic ens porta a assumir models basats en l’estadística que tenen les seues limitacions. El valor de “la predicció” com a eina per prendre decisions vitals està en certa manera sobrevalorat perquè les regles del canvi no segueixen sempre una pauta “regular”. Evidentment no podem predir el futur, però sí que podem adoptar un model que ens faci capaços d’enfrontar-nos a l’evolució guanyant en “resiliència”, és a dir capacitat per resistir davant de l’adversitat i recuperar-nos.

- El que no canvia o evoluciona acaba desapareixent. Tot tendeix a canviar i una de les tendències del canvi és fer que el que és gran augmenti i el que és petit se’n faci cada vegada més... aquesta regla apareix fins i tot a la Bíblia: “Perquè a qualsevol que té, se li donarà, i tindrà en abundància; però al que no té, fins i tot el que té li serà pres.” (Mateu 13-12). És el que es coneix com a “Principi de Mateu”. En tot canvi hi ha un moment crític a partir del qual comença una evolució imparable fins que apareix un altre moment crític que fa canviar el rumb de nou: l’atemptat de Sarajevo, l’11-S, etc. Una llarga llista de successos inesperats, “cignes negres”, considerats com a improbables, però que quan succeeixen canvien el curs dels esdeveniments.

- Apreciar el valor de l’observació. Tenim dos orelles i dos ulls, però una sola boca. La percepció del que ens envolta, awareness en la terminologia anglosaxona, és clau. La percepció no és una cosa automàtica, probablement tingui alguna cosa innata i alguna cosa adquirida per la nostra relació amb l’entorn des del moment que naixem. És necessari tenir un contacte directe amb el que ens interessa: moure’ns, veure, tocar, preguntar, experimentar.