Joaquim Molas i les avantguardes

E

l Palau Robert de Barcelona acull l’exposició Enemic de gàbies, Joaquim Molas i les avantguardes, que ha estat comissariada pels professors Enric Bou i Jordi Cerdà Subirachs, i que abans s’havia presentat, en un format més ampli, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.

Traspassat fa dos anys, el professor Molas havia determinat que la seva biblioteca i arxiu anessin a parar a aquesta Biblioteca Museu.

Un primer estadi de la recerca sobre l’arxiu és aquesta exposició, que centra la seva atenció en el seu paper com a reivindicador de les avantguardes literàries catalanes, en el seu conjunt, i en el paper individual de poetes com Salvat Papasseit, J.V. Foix, Joan Brossa o Guillem Viladot, o artistes com Salvador Dalí.

Molas va ser a l’avantguarda literària el que Alexandre Cirici a l’artística, tot i la seva diferència d’edat. Tots dos varen deixar escola, i un estol de llibres i comissariats que han creat un cànon que serveix de pedestal ara mateix.

Molas ho va fer des de la seva docència a l’Autònoma, però també amb edicions, i aportacions a mostres com la dedicada a ADLAN al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, o la de les Avantguardes a Catalunya de la Pedrera, a l’època olímpica. Molas va potenciar el paper d’aquests fars de la literatura experimental i els va agermanar com un fil conductor que perdura i traspassa les generacions.

L’exposició del Palau Robert posa l’accent amb alguns avantguardistes lleidatans, com Josep Iglésias del Marquet, Carles Hac Mor –de qui es projecta un poema fonètic–, i el seu predilecte: Guillem Viladot, a qui va dedicar pròlegs i escrits i conferències. També apareix l’Àngel Jové, que va realitzar força cobertes d’edicions poètiques.

En una de les parets, on figuren els moments més senyers de les publicacions avantguardistes, penja una ampliació del Poema de l’Home de Viladot, de l’any 1973, una obra central on cada lletra descriu un atribut físic de l’home, fins que la darrera, la Z, accentua el mot Llibertat.

En una vitrina s’exposen quatre llibres viladotians: Mmitt, II poema de l’home, que es la segona aproximació al poema anterior, i on ressegueix una línia horitzontal que duu per dalt i per baix una successió de paraules. A la banda superior es va repetint quaranta-dues vegades la paraula home, després déu i finalment DÉU en majúscules. Un altra versió del poema és la tercera TOT, on dins d’aquestes lletres inclou altres paraules com espai, llum, home o acció.

La sorpresa de la mostra és l’exemplar dels Nou plast poemes que Viladot va fer amb Leandre Cristòfol l’any 1965, i que figura com el primer llibre de Poesia Visual editat a l’Estat espanyol.

Tots els exemplars que coneixem d’aquesta edició són fets amb una coberta de cartró vermella, però aquest exemplar de Molas és de color argent, i podia ben bé ser una edició especial per a ell.

La darrera vegada que Joaquim Molas va venir a Lleida a parlar, ho va fer a l’Institut d’Estudis Ilerdencs per presentar un llibre sobre Viladot. Llavors va dir que el poeta agramuntí li enviava constantment la seva producció i que segurament Molas era el millor col·leccionista viladotià. “Potser ho feia – va dir– sabedor que un dia o un altre jo ho aplegaria amb la finalitat de perdurar”.

En tot cas, gràcies a Molas, podem veure l’heterodòxia literària catalana a Barcelona, inclosa la lleidatana, no sempre fàcil.